Res no em distreu i m'afeixuga tot.
Potser mai un dolor tan persistent
no m'havia colpit.
I què puc fer?
No espero cap prodigi,
cap canvi inesperat i sorprenent.
Del pou se'n surt fent-se malbé les mans
i potser els sentiments.
Només
vivint,
amb tot el risc i tota l'esperança,
reconduïm la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario