domingo, 24 de mayo de 2015

El beat Óscar Romero d'Amèrica

El ja ben passat dimarts 24 de març va fer 35 anys de l'assassinat de l'arquebisbe de San Salvador, Óscar Romero; i ahir a la tarda, dissabte 23 de maig, hi va haver la cerimònia de la seva beatificació, després de ser reconeguda –pel papa Francesc– la seva mort com un martiri a conseqüència de la seva fe cristiana. El papa Francesc ha estat sens dubte el gran desbloquejador de la causa del bisbe Romero que estava congelada per la prudència excessiva del papa sant, Joan Pau II, que va veure la mort de l'arquebisbe de San Salvador més com un acte polític que no pas com un acte fe.
De fet, davant del compromís polític, sant Joan Pau II utilitzava una doble vara de mesurar, tenint com a centre del seu discerniment el posicionament contra el comunisme, a partir de la seva experiència vital d'origen polonès. Si d'una banda el papa polonès va animar el compromís cristià en la política al seu país natal, lluitant contra l'imperi comunista i animant el sindicat Solidarnosc i el seu líder Lech Walesa(alguns diuen que fins i tot amb la col·laboració clandestina de la CIA); d'altra banda, sempre va tenir clars recels del compromís polític dels cristians a l'Amèrica Llatina, per donar excessiu suport al comunisme. Recordem, per exemple, el papa sant Joan Pau II en una fotografia amonestant amb el dit a Ernesto Cardenal, agenollat davant d'ell a l'aeroport de Managua, la capital de Nicaragua, el 1983. I també hem de recordar, per descomptat, la persecució mil·limètrica contra la Teologia de l'Alliberament.
Per la seva banda, Óscar Romero mai va ser conscient que ell feia política (de partit, com entenem ara) però sí que lluitava ben clarament per la justícia, pel bé comú. Ell va tenir la fúria dels conversos i amb molta força, en un període molt curt de la seva vida, una mica més de tres anys, va defensar el destí dels més desprotegits i va lluitar pels drets dels camperols, dels obrers i també els seus sacerdots. A Óscar Romero li havia caigut la vena que portava als ulls. Ell, per naturalesa, pel seu origen i des de la seva formació, venia d'unes posicions molt conservadores i era un home molt poc conflictiu amb els governants i les oligarquies del seus país. Més aviat era un home dòcil. Per això, en els informes del nunci apostòlic a El Salvador enviats al Vaticà, ell era un bon candidat per ser l'arquebisbe de San Salvador, que ja havia tingut experiència com a bisbe auxiliar des del 1970 al 1974.
Expliquen que la conversió d'Óscar Romero va ser uns dies després de prendre possessió del càrrec d'arquebisbe de San Salvador, que va ser el 22 de febrer de 1977. Uns dies més tard, el 12 de març de 1977, fou assassinat un gran amic, a Aguilares, el pare jesuïta Rutilio Grande; un fet que el va portar a dedicar-se en cos i ànima a la denúncia contra la violència i la repressió militar i a favor de la justícia social. Tres anys més tard, el 24 de març de 1980, a l'edat de 62 anys, va ser assassinat –amb un tret de bala al cor d'un franctirador– mentre oficiava la missa a la capella de l'Hospital de la Divina Providència a la Colònia Miramonte de San Salvador. El dia abans, en la seva homilia del diumenge, a la catedral, retransmesa per la ràdio diocesana –un mitjà de gran potència i amb molta audiència–, havia llançat una crida a la insurrecció, a la desobediència militar a l'ordre de matar un germà.
Óscar Romero mai va ser un teòleg de l'alliberament (ni per la doctrina ni pel mètode), encara que el seu discurs va ser utilitzat com una autèntica teologia d'alliberament, en un context en el qual tot era utilitzat, o per l'esquerra o per la dreta. El seu secretari personal, en una entrevista, diu que a la seva biblioteca tenia les obres més significatives de la teologia d'alliberament que els seus autors principals li deixaven en les seves visites, però ell s'alimentava de les fonts: de l'Escriptura i dels pares de l'Església. Aquells llibres sí que els tenia ben gastats.
Actualment, les comunitats llatinoamericanes tenen una gran vitalitat. Per dues raons: en primer lloc, per la gran quantitat de persones que aglutinen, per ser un cristianisme de masses; i, en segon lloc, per la manera compromesa i alegre amb la que viuen la seva fe. Si a tot això li afegim ara la notícia del reconeixement d'Óscar Romero com un autèntic sant del poble i en el mateix moment en el qual en el Vaticà es respiren aires llatins, tenim la sensació que el centre del cristianisme ara està a l'Amèrica Llatina.
Catalunya Religió.cat

martes, 19 de mayo de 2015

Cercar Déu


No preguis a Déu mirant al cel, mira cap endins!
No cerquis Déu lluny de tu, sinó en tu ma
teix...
No demanis a Déu
allò que et falta:
cerca-ho tu mateix!
I Déu ho cercarà amb tu,
perquè ja t’ho va donar
com a promesa i com a meta per tal que tu ho aconsegueixis.
No donis la culpa a Déu
per la teva desgràcia:
pateix-la amb Ell!
I Ell la patirà amb tu,
que, si hi ha dos per a un dolor, es pateix menys.

No exigeixis a Déu
que et governi a cop de miracles, des de fora:
governa’t tu mateix,
amb llibertat responsable, estimant,
i Déu restarà amb tu,
guiant-te des de dintre

i sense que tu ho sàpigues!
No demanis a Déu
que et respongui quan li parles: respon-li tu,
perquè Ell t’ha parlat primer!
I, si vols seguir escoltant
allò que falta,
escolta el que ja et va dir.

No demanis a Déu que t’alliberi, desconeixent la llibertat
que ja t’ha donat.
Engresca’t a viure la teva llibertat
i descobriràs que és possible, simplement,
perquè Déu et vol lliure!
No demanis a Déu que t’estimi mentre tinguis por d’estimar
i de saber-te estimat.
Estima’l tu,
i sabràs que, si existeix la calor,
és perquè primer hi va haver el foc, i que, si tu pots estimar,
és perquè Ell et va estimar primer!


Sant Agustí 

domingo, 17 de mayo de 2015

Mans Unides


Que siguem, Jesús, mans unides
en l’oració i en el do.
Unides a les teves Mans en les del Pare, unides a les ales fecundes de l’Esperit, unides a les mans dels pobres.
Mans d’Evangeli, sembradores de Vida, llums d’Esperança, vols de Pau.
Unides a les teves Mans solidàries, partint el Pa de tots.
Unides a les teves Mans traspassades en les creus del món.

Unides a les teves Mans
ja glorioses de Pasqua.
Mans obertes, sense fronteres,
fins a on hi hagi mans.
Capaces d’estrènyer el Món sencer, fidels al Tercer Món,
sent fidels al Regne.
Tibants en la passió per la Justícia,
tendres en l’Amor.
Mans que donen el que reben, en la gratuïtat multiplicada, sempre més mans,
sempre més unides.


Pere Casaldàliga 

jueves, 14 de mayo de 2015

Això és la vida


T’has fixat en la flor què senzilla i quina olor tan fresca? 
T’has fixat en el sol que ens fa llum i ens escalfa de dia? 
Has mirat els estels què brillants i en la fosca ens guien? 
T’has sorprès amb el sol quan s’amaga rera la muntanya? 
Això és la vida, això és la vida, això és la vida!

Has sentit el vent suau? t’acarona i refresca la cara!
I les notes d’un cant, que t’animen i omplen d’alegria? (Cada dia?)

T’has fixat en el mar i has sentit el soroll de les ones?
Has sentit a la pell com et toca l’herba de la prada?
Això és la vida, això és la vida, això és la vida!


Has sentit els ocells, el seu cant omple el bosc d’harmonia?
Has sentit la frescor que al matí fa la terra mullada?
Has sentit el soroll de la pluja rera una finestra?
Has gaudit un instant del què ens dóna la mare natura?
Això és la vida, això és la vida, això és la vida! 

miércoles, 13 de mayo de 2015

Gràcies


Gràcies, Jesús, per l’aire que respiro, per l’aigua, els aliments;
pels estels i les postes de sol,
per la mar i les muntanyes,

per les flors i el cant dels ocells.
Gràcies per la família,
per les persones que ens escolten i acullen,
per la música i la poesia.
Gràcies per la fe en Tu,
per la nostra Bona Mare.

Gràcies pels sagraments, celebracions del teu encontre.
Gràcies per les teves paraules de l’Evangeli,
perquè has vingut a nosaltres
i t’has fet un de nosaltres: comprensiu, proper, sense egoismes.
Gràcies perquè has sofert i
has donat la vida pels homes i les dones. Perquè estàs, dia rere dia,
viu i actuant en el nostre món.
Gràcies, Jesús!


Raimon Negre i Rigol 

martes, 12 de mayo de 2015

Un nou dia


Un nou dia, un nou sol...
Un nou alè de vida, un nou contagi d’esperança...

Voldria, Jesús,
que la llum de la teva saviesa
fos el sol que il·lumini avui el meu viure. 

Fes-me fort per capbussar-me, sense pors,
en l’oceà del meu interior.
Que aprengui a descobrir-me;
que sigui valent per acceptar-me.
Dóna’m l’empenta que em cal
per llençar-me a l’aventura
d’estar disponible per als altres.
Que no em falti avui el coratge que necessito
per assumir el risc d’estimar i ser estimat.

Si caminem, que sàpiga ser
al costat dels companys i companyes. 

Quan algú plori, si no puc contagiar alegria,
que almenys sàpiga plorar al seu costat.

Quan algú rigui, que sàpiga ser feliç vora seu.
Si algú té ganes de xerrar,
que tot jo esdevingui orella que aculli i escolti.

Que la teva Vida ompli avui la meva vida. Que el teu Amor doni avui sentit al meu estimar.
Que la teva Creu faci avui

més lleugers els meus neguits i preocupacions.
Que la teva Resurrecció ompli avui de llum,

alegria i color cada gest del meu actuar.
Bon dia, Jesús, Amic meu.
Beneeix-
me i ajuda’m.
Dóna’m el teu amor i la teva salvació,
el perdó per les meves febleses i limitacions.
Ajuda’m a esdevenir
instrument de la teva alegria en mig del món. 

lunes, 11 de mayo de 2015

Caminar


Caminar, sense trepitjar 
camins ja fets altres vegades. 
Nous horitzons desitjaràs.
I estimar, sempre estimar, 
allò viscut, sense nostàlgia,
i amb un somriure despertar.


JO HE DE MIRAR CAP ENDAVANT, 
AMB FORTALESA CAMINAR 
MALGRAT EL PLOR DE L’ENYORANÇA
I ELS RECORDS S’AMAGARAN
RERA ELS MEUS ULLS
FENT-ME SOMRIURE 

EN ELS MOMENTS QUE SENTI 
EL FRED DE LA TRISTESA.

Somniar sempre somniar,
no perdre mai el que t’abraça, 

saber-te sempre estimat.
I desitjar, sempre desitjar,
el cel obert que ens parla a l’alba,

amb nous projectes a les mans 

Kairoi

domingo, 10 de mayo de 2015

LA ELOCUENCIA DEL SILENCIO

Un padre deseaba para sus dos hijos la mejor formación mística posible.
Por ese motivo, los envió a adiestrarse espiritualmente con un reputado maestro de la filosofía vedanta. Después de un año, los hijos regresaron al hogar paterno. El padre preguntó a uno de ellos sobre el Brahmán, y el hijo se extendió sobre la Deidad haciendo todo tipo de ilustradas referencias a las escrituras, textos filosóficos y enseñanzas metafísicas. Después, el padre preguntó sobre el Brahmán al otro hijo, y éste se limitó a guardar silencio.
Entonces el padre, dirigiéndose a este último, declaró:
  --Hijo, tú sí que sabes realmente lo que es el Brahmán.



 La palabra es limitada y no puede nombrar lo innombrable.

Comunicat davant les morts per naufragi a la Mediterrània

Davant les noves morts per naufragi a la Mediterrània de persones que tractaven d’entrar a Europa, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants volem expressar novament el nostre dolor i indignació per aquesta contínua i inacceptable tragèdia.

Creiem que aquesta terrible situació requereix una intervenció internacional immediata, organitzant un sistema d’auxili en les aigües mediterrànies per salvar vides. Els esforços en la lluita contra les màfies són necessaris, però no suficients. Cal, alhora, crear un sistema regular i controlat que permeti l’entrada a Europa per motius humanitaris. En tot cas, si Europa no és capaç de posar fi a les inacceptables morts al mar, les Nacions Unides han d'entrar en acció utilitzant tots els mitjans possibles i evitant la repetició d’aquests fets dramàtics.

Com a entitats cristianes, ens unim a la sentida pregària que el papa Francesc ha fet aquest diumenge a l'Àngelus per aquelles persones que "buscaven felicitat" però han acabat trobant la mort, i ens afegim també a la seva petició d'una mobilització de la comunitat internacional.

Finalment, volem, un cop més, demanar públicament el que ja hem dit recentment en nombroses ocasions: és necessària i urgent una nova política europea que, enlloc de controls i barreres frontereres i de discursos populistes, alarmistes o insolidaris davant el fet migratori, prioritzi la protecció de la vida i els drets humans de les persones migrants, que garanteixi realment el drets d’asil, que obri vies realistes a la migració laboral, que ajudi a edificar societats acollidores i solidàries i que afavoreixi eficaçment la pau, l’estabilitat política i el desenvolupament humà integral en els països del nostre entorn i d’arreu del món. 

Barcelona, abril del 2015

ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, , FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA A CATALUNYA.

Montagne: La dansa de la missió



La carta, titulada “Montagne: la Dansa de la Missió,” és la reflexió del Germà Emili Turú en el primer dels tres anys dedicats a la preparació pel 200 aniversari dels maristes.
En la seva carta, el G. Emili assenyala la seva perspectiva general sobre l'Any Montagne, dedicat a la missió dels maristas, inspirat en la trobada entre Sant Marcel·lí Champagnat i el jove Jean Baptiste Montagne.

Per pregar... Maria

Maria, dona de l’escolta,
obre les nostres oïdes,
fes que sapiguem escoltar
la Paraula del teu Fill Jesús
entre les mil paraules d’aquest món;
fes que sapiguem escoltar
la realitat en què vivim,
cada persona que trobem,
especialment aquella que és pobra,
necessitada, en dificultat. 
Maria, dona de la decisió 
il·lumina el nostre cap i el nostre cor,
perquè sapiguem obeir
la paraula del teu Fill Jesús, sense titubejos;
dóna’ns el coratge de la decisió,
de no deixar-nos arrossegar
perquè altres orientin la nostra vida. 
Maria, dona de l’acció,
fes que les nostres mans i els nostres peus
es moguin "de pressa" cap als altres,
per portar la caritat i l’amor del teu Fill Jesús,
per portar, com tu,  
la llum de l’Evangeli al món. 
Amén
(Papa Francesc, 31/05/2013)

Taizé-Catalunya 2015. Una amistat que perdura

Al llarg del 2015 se celebren 75 anys de la fundació de la comunitat de Taizé, 100 anys del naixement del germà Roger (el 12 de maig de 1915) i 10 anys de la seva mort, el 16 d’agost de 2005.

Molts de nosaltres hem passat per Taizé en algun moment de la nostra vida. Ens ha impactat més o menys. I en qualsevol cas, Taizé ens ha marcat d'alguns manera o altra.

Volem unir-nos als actes commemoratius que organitza la comunitat de Taizé al llarg de l’any 2015 i conjuntament amb representants de les Pastorals de Joves de les diòcesis de Catalunya i persones que ens sentim amics de la comunitat, hem organitzat una jornada d'agraïment, de reflexió, de retrobament, de pregària,oberta a tothom.

Serà el pròxim dissabte 16 de maig de 2015 a Barcelona. Començarà a les 10 del matí al Seminari Conciliar, carrer Diputació, 231.

La jornada comptarà amb un germà de Taizé. Durant el matí, està previst que tinguin lloc diferents tallers sota el paraigües “Compartim signes d’esperança”. A la tarda, un germà de la comunitat conduirà l’espai per reflexionar junts la carta Cap a una nova solidaritat, la qual proposa quatre camins per ser “sal de la terra”. El dia acabarà amb una pregària a Santa Maria del Mar a les 19.30h.

Animeu-vos a participar en aquesta trobada, sigui tot el dia, sigui en algun moment. Podeu veure el programa de la jornada i la manera com fer la inscripció al lloc web: www.taizecatalunya2015.cat

L'obra social de la comunitat marista de Lleida

Entrevista als G. Enric Carreras i Perico Castanyé sobre la missió de la comunitat marista a Lleida i la seva obra social. Entrevista del programa Bat a Bat del Bisbat de Lleida

Experiència a Taizé, agost 2015



Des de la coordinadora de Joves Maristes us animem a participar d’una experiència de comunió i fraternitat en la que compartirem la vida i la fe amb persones d’altres països.
Taizé és una comunitat ecumènica i internacional situada al nord-est de França. Des de fa més de 50 anys la reconciliació, la pregària, la trobada d’un mateix, amb els altres i amb Déu són viscudes pels joves d’una manera senzilla, serena i molt autèntica. Els cants contemplatius, la paraula de Déu, el silenci, la convivència i el treball de grup són aspectes que caracteritzen les estades a Taizé. L’estada i l’allotjament és en condicions de certa austeritat i es col·labora en els serveis necessaris de la comunitat. Dissabte 15 i diumenge 16 estarem a N. D. de L’Hermitage, on podrem compartir un temps a la casa de Marcel·lí Champagnat.
Més informació i inscripcions: fch.pastoral@maristes.cat o 934908146

Paraguai i els projectes de SED al programa "Pueblo de Dios": Horqueta misión marista



El passat diumenge 3 de Maig es va emitir per la 2 de TVE el programa Pueblo de Dios sota el títol: "Horqueta: Misión Marista". Al llarg del programa es podran veure en funcionament alguns dels projectes de SED i les persones que hi participen. 
El vídeo està disponible on-line a TVE a la carta.

Trobada jove: Joves de 3r i 4t d'ESO dels Maristes (cor obert), La Salle i Bisbat d'Urgell


Article de Catalunya religió (Glória Barrete)
És el primer any que La Salle, Maristes i el bisbat d'Urgell s'han unit per organitzar una Pasqua conjuntament. L'Alba arriba al Casal La Salle de Sant Gervasi divendres al vespre, just després de les seves classes a la universitat. Han començat les vacances escolars, però al dia següent comença la Pre-Pasqua a Sant Martí Sesgueioles, i cal acabar d'enllestir alguns preparatius. S'hi sumen a l'equip en Miquel, en David, en Javi, en Nacho, el responsable de pastoral de La Salle a Espanya que ha vingut a viure la trobada, i en Joan, que formaran part de l'equip d'intendència de la trobada, junt amb la Noe i alguns germans de La Salle. Arriben a la casa a quarts de dotze. Al dia següent rebran els participants de les Pre-Pasqües de grocs –nens de 3r, 4rt i 5è de primària– de blaus –infants de 6è, 1è i 2n d'ESO que enguany han organitzat La Salle i el bisbat d'Urgell– i els vermells, –de 3r i 4rt d'ESO, que han preparat junts Maristes, La Salle i el bisbat d'Urgell– Tres dies on, a través d'eixos d'animació diferents, es prepararan per viure la Pasqua.
I tu què deixes, marca o petjada? ha estat el lema triat a la Pre-Pasqua dels més grans. Un lema que, a través de testimonis, dinàmiques, rutes, pregàries de bona nit, moments de grups, o moments personals, ha anat interpel·lant els joves participants, potenciant que al final de la trobada ells mateixos poguessin discernir si volen deixar marca o petjada al llarg de la seva vida. Xavier Seva, dels maristes de Badalona, explica que "la marca és allò que d'entrada queda molt bé, que és atractiu", però que també existeix la petjada, "una vivència, un referent, que no queda potser a l'inici i que pot durar un minut o poc temps, però sempre et marca, et queda".
I són aquest tipus de trobades, les Pre-Pasqües, les que poden marcar petjada en els joves que hi participen. Per això enguany La Salle, Maristes i el bisbat d'Urgell s'han unit per organitzar-la conjuntament, per "enriquir-nos i ensenyar als joves altres dinàmiques i altres referents", recorda Ernest Casaponsa, president de Joves La Salle.

Pasqües 2015 del Centre Marista d'eScoltes



Els agrupaments del Centre Marista d'eScoltes han celebrat les diferents trobades de pasqua per branques. Els més petits, els castors i les llúdrigues, a la Koatí, han passat uns dies d'aventura pel món dels contes a Can Bajona. Els llops i les daines, a la Carral han viscut una Baloo inolvidable donant la volta al món. Els ràngers i les guies han celebrat la pasqua rànger a la casa de colònies del Pla del Bosc. Els pioners i les caravel·les han celebrat aquests dies de pasqua en dos rutes, Montsec i Camí de Ronda. I els més grans, els ròvers, han compartit la seva pasqua a Montserrat. Tots els escoltes han visctu amb intensitat aquests dies tot compartint amb companys i companyes de la resta d'agrupament. Agraïts de la tasca dels monitors i monitores que els han acompanyat en aquestes experiències de trobada.
Riu amunt!
Tant com puc!
Sempre a punt!
Servim!



Ressons de la pasqua de les Avellanes 2015: Amb Crist cap a les perifèries


L'experiència de la Pasqua enguany per mi ha estat com tornar a viure-la per primera vegada. 
He tingut la sort de compartir-la amb els primers nens que vaig tenir de monitora i l'he viscut al màxim. 
M'agrada poder portar al meu entorn la llum del Crist ressussitat, i engrescar als que m'envolten a apropar-nos a les perifèries, allà on trobem Jesús, allà on ens porta el cor.
Viure la Pasqua amb desenes de joves d'esperit que tenen els mateixos desitjos i propòsits que tu, fa que segueixi somiant amb la utopia i caminant cap a un nou món possible.
"Per educar cal estimar"
Maria Salas



Un trajecte de quatre dies, compartit amb persones que pugen a diferents parades, totes en una mateixa línia que comporta un mateix destí, obrir portes per poder arribar a les perifèries del nostre món. 
En aquesta vivència de comunitat humanitzada, se’m fa més fàcil atrevir-me a trencar les barreres que m’excusen i que m’impedeixen sortir de la meva zona de confort. A fer un pas, i comprometrem a portar la seva resurrecció, que es fa present en mi, allà on faci falta, sense privar a ningú del regal meravellós de la vida. 
Sílvia Gómez 


Aquesta primera Pasqua ha sigut una experiència que m’ha marcat i ha fet que em replantegi canvis, i canvi una mica “els meus defectes”, tot i que és una feina costosa, i els canvis seran poc a poc, crec que podré aconseguir-ho. Encara que he de dir que sóc persona i hi ha algunes coses que em poden costar i molt. Perifèries que costaran d’arribar i no només d’arribar sinó  de mantenir-me allà i no allunyar-me. Crec que durant el meu camí personal hi haurà moments de tot, on arribaré, em mantindré i m’allunyaré. Però com sóc persona, i no perfecte, dels erros aprendré. I sempre quan em senti perdut o allunyat intentaré retornar als moments viscuts de la Pasqua i em preguntaré dins meu; Què faria ell? I no només Crist, sinó ell ressuscitat en els altres, en gent concreta que m’aporta molt positivament i aporta molt als altres. Sé que tinc tota la meva vida per endavant, però ara és el moment, ara és quan em començo a formar com a persona i començo a formar la meva personalitat, el meu temperament, els meus pensaments i els meus sentiments vers a mi mateix i vers els altres. Des de la Pasqua fins avui hi hagut moments de tot; moments on he arribat a les meves perifèries, moments on m’he allunyat i sincerament em fa molta ràbia quan crec que vaig avançant i em trobo amb entrebancs que en la majoria de vegades, em col·loco jo involuntàriament o per simple espontaneïtat. Bé torno a repetir el camí cap a les perifèries és difícil, però sempre has d’estar acompanyat d’algú o d’alguna cosa.
Alejandro de la Rosa  


 


Per mi la Pasqua va ser una nova experiència on vaig tenir la oportunitat de conèixer gent nova, d'interioritzar amb mi mateixa i de desconnectar de la vida quotidiana i reflexionar sobre aquesta. Quatre dies de calma alhora que el companyerisme em feia estar amb l'energia per viure intensament. La Pasqua va estar molt bé, dinàmiques distretes i per reflexionar, animacions molt divertides, petites excursions per les rodialies, cants col·lectius i amb ritme, molt bones experiències i amb moltes ganes de que sigui l'any que ve per repetir!!
Clara Puig

Sempre es diu, i és ben cert, que cada Pasqua és diferent. Una Pasqua on la intenció era viure-la des de la llunyania i la tranquil·litat ha esdevingut de les més colpidores. La celebració de dijous ja deixava entreveure la tendresa que existeix en el servei i l’entrega. Per a mi, des de rentar-se els peus fins al moment de gràcies i enviament del diumenge, allò que he sentit més present ha estat l’amor. Un amor que Jesús va fer servir per transmetre el seu missatge. Un amor que ha de ser present a l’hora de posar-nos al servei dels altres. Donar-lo a l’hora d’anar a les perifèries i implicar-nos, però no siguem hipòcrites pensant que som salvadors/es, perquè sovint, quan sortim “cap a fora”, rebem més del que donem. Llavors… Què hi tenim a perdre?
 Aida Encabo



Por segundo año consecutivo, los Jóvenes Maristas en Acción, celebramos junto a nuestros hermanos catalanes  la vivencia de la Pasión y de la Resurrección de Jesús en un clima emocionado ,de reflexión, de espiritualidad y alegría. 
Bajo al lema :"Amb Christ cap á les perifèries",vamos hacia ellas, luchando contra nuestros miedos, dudas y debilidades, en un intento de acercarnos a los demás, aportando un ladrillo pequeñito sobre el edificio de Amor que Jesús, fuente de Esperanza, intuyó, para cambiar la realidad cotidiana que nos rodea.
Markos Palamaris

La Pasqua nos dió la oportunidad de experimentar la tristeza y el dolor de la pasión de nuestro Señor, así como la alegría de su Resurrección, junto con otros jóvenes como una gran compañía . Fue una experiencia muy poderosa, que nos dió el impulso necesario para cambiar el pensamiento, al darnos cuenta que la pasión y resurrección de Cristo están determinados por nuestras acciones en el día a día.
Antonis Dasyras - Ioanna Dasyra

 

Aquest any la Pasqua convidava a anar cap a les perifèries, a sortir de la zona de confort, a "emmerdar-se pels altres" com ens van proposar els Cor Oberts al camí de la creu. Un cop més he viscut la Pasqua des del servei, que per a mi és una zona de confort. Ara, després de la vivència a Les Avellanes,  toca sortir de la zona de confort i "emmerdar-me" portant aquest missatge als entorns més propers comparteixin o no la meva vivència de la fe.
Cristina Capdevila 

  

jueves, 7 de mayo de 2015

Soy Tú


Era un discípulo honesto. Moraba en su corazón el afán de perfeccionamiento. Un anochecer, cuando las chicharras quebraban el silencio de la tarde, acudió a la modesta casita de un yogui y llamó a la puerta.
  --¿Quién es? -preguntó el yogui.
  --Soy yo, respetado maestro. He venido para que me proporciones instrucción espiritual.
  --No estás lo suficientemente maduro -replicó el yogui sin abrir la puerta-. Retírate un año a una cueva y medita. Medita sin descanso.
Luego, regresa y te daré instrucción.   Al principio, el discípulo se desanimó, pero era un verdadero buscador, de esos que no ceden en su empeño y rastrean la verdad aun a riesgo de su vida. Así que obedeció al yogui.
Buscó una cueva en la falda de la montaña y durante un año se sumió en meditación profunda. Aprendió a estar consigo mismo; se ejercitó en el Ser.
  Sobrevinieron las lluvias del monzón. Por ellas supo el discípulo que había transcurrido un año desde que llegara a la cueva. Abandonó la misma y se puso en marcha hacia la casita del maestro. Llamó a la puerta.
  --¿Quién es? -preguntó el yogui.
  --Soy tú -repuso el discípulo.
  --Si es así -dijo el yogui-, entra. No había lugar en esta casa para dos yoes.