'Es
la història d'un home que volia parlar de la PAU.
I va anar a la guerra per parlar de la pau,
però els canons el van fer callar.
Va anar a un camp de refugiats per parlar de la
pau i la fam el va fer callar
Va anar a una residència d'avis a parlar de la
pau i la soledat i l'aïllament el van fer callar.
Va entrar en el món dels negocis a parlar de
la pau i la "llei del més fort' el va fer callar.
Es va enfilar a la muntanya més alta per
parlar de la pau i l'aire contaminat el va fer callar.
Va baixar a la vall més profunda per parlar de
la pau i el riu emmetzinat el va fer callar.
Cansat de rodar i rodar va tornar a casa i els
seus no el van deixar entrar . Tenien por que els parlés de la pau.
Sense esma, ben atuït es va preguntar, què
faré? I la veu interior d'un Déu que estima sense límits li digué:
"No t'entossudeixis a parlar de la pau,
sigues home de pau"
Pensa que amb el cor ple d'egoisme, d'intolerància
í dogmatismes es pot anar tot xano-xano pel món. El que no es pot fer és aportar pau a la convivència entre les persones.
Fes-te teva la pregària de Sant Francesc i
t'adonaràs que la meva pau et fa sentir solidari amb totes les víctimes de
la guerra, del terrorisme del desamor, de les infidelitats de la soledat i
de tota mena de marginació. I recorda això que et dic LA PAU DEL COR ÉS EL
COR DE LA PAU. "
El bon home va fer cas d'aquestes paraules i
en la mesura que les feia realitat els canons deixaren de tronar, els
avis començaren a cantar, els refugiats van poder menjar, en el món dels
negocis la pau i la justícia van començar a regnar, l'aire de la muntanya
es va fer pur i net, l'aigua del rierol esdevingué cristal·lina i la família
el va acollir.
Autor: Full Parroquial del Bisbat de
Girona
No hay comentarios:
Publicar un comentario