Sempre s'ha considerat el "cor", en el seu sentit bíblic, com el lloc de l'oració. El cor és allò més íntim de la persona, l'arrel del nostre ésser, la seu de la llibertat. No es prega ni amb la intel·ligència ni amb la memòria o la sensibilitat. La persona prega a Déu amb el cor, i Déu "li parla al cor" Os 2, 16). Per a pregar és necessari despertar el cor, si és que és adormit, perquè vivim en la perifèria del nostre ésser, moguts només per allò exterior o ocupats sempre per activitats, raonaments i impressions superficials. Aquestes han de ser les nostres primeres paraules a Déu: "Oh Déu, crea en mi un cor pur" (Sal 51 [50], 12). "Et busco de tot cor" (Sal 119 [118], 10).
No hay comentarios:
Publicar un comentario