Ell regne del que parlava Jesús no tenia res a veure amb fer la guerra als romans ni amb carregar-se d’obligacions. De debò volien el regne? Doncs el regne era tan a prop com el cor de cada persona, tan a prop com aquell indret on no hi hagués engany, falsedat o injustícia!
Allà, a les afores de la població, asseguts dalt d’un turó, deia als que l’havien seguit:
No estigueu tristos perquè el regne no és d’aquells que es creuen que són perfectes, ni tampoc dels rics, ni dels que es pensen que s’ho saben tot. Feliços els que se saben veure tal com són en veritat: d’ells és el Regne.
Feliços els que no acaparen, els que no volen res per a ells, aquests sí que saben què vol dir posseir la Terra.
El Regne és de les persones netes de cor, no de les que diuen una cosa i en fan una altra. Aquestes, les netes de cor, són les que veuran el Pare.
El Regne és dels que busquen la pau, dels que són capaços de comprendre i estimar: aquests sí que seran anomenats fills de Déu i no els que diuen: “Aquest és el meu llinatge, jo sóc fill d'Abraham”.
Justa és la persona que estima. Beneïdes siguin les persones que entenen què significa la justícia i la volen, d’elles és en veritat el Regne.
No feu cas del menyspreu o la crítica, un cor net sap el que és just i ho busca. Seva és la veritat, seva és la pau, seu és el regne.
El veritable regne no es guanya amb les espases, perquè no és un regne que ningú et pugui prendre.
Les portes són ben obertes per tothom, per tota aquella persona que jugui net i busqui de tot cor. Feliços els que ho entenen i no acumulen tresors inútils!
No patiu. No us faltaran les forces. Sou fills i filles del vostre Pare del cel. Ell us beneeix. Que la seva mirada reposi sobre tots vosaltres, us mostri el seu Rostre i us concedeixi la pau.
Amb paraules com aquestes s’esforçava per donar-los confiança, per fer fora falses idees de càstigs, condemnes i pecats, de pors i de culpes. Però també de batalles i d’espases. Era un altre l’esforç que demanava aquell Regne. Yoshua sabia per pròpia experiència que no és fàcil anar més enllà de l’escorça de les paraules, que tenim el costum de quedar-nos amb la forma de les paraules sense buscar en la direcció que apunten. Com parlar d’allò que no es pot atrapar amb paraules? Com mostrar aquelles veritats que només amb el cor es poden arribar a descobrir? No es cansava de buscar exemples que els poguessin posar en la pista:
El Regne dels Cels és com un tresor amagat en un camp -els deia-. Aquell que el descobreix se’n va corrents a vendre tot el que té per tal de reunir prou diners per a poder comprar el camp i així tenir aquell tresor.
Teresa Guardans. Les religions cinc claus
No hay comentarios:
Publicar un comentario