En carrers empedrats on l'esperança sembla perduda,
Nens juguen entre runes, somriures enmig de la cruda,
Mentre la guerra roba somnis, com ho fa el lladre a mitjanit,
La innocència s'esvaeix en un món sense llum ni crit.
A l'ombra d'edificis brillants i opulència aparent,
Hi ha qui dorm al carrer, sense llar ni sostre, indiferent,
És una lluita quotidiana, un combat invisible, silenciat,
On el mal es disfressa de desigualtat, injustícia i abandó flagrant.
Però fins i tot en aquestes tenebres, sorgeixen herois,
Voluntaris que ajuden, veus que clamen contra els abusos,
Són llums en la nit, esperança en la desesperació,
Exemples reals d'amor i valentia, que inspiren tot coratge i acció.
Hem fet aquest poema pensant en una barreja entre la diversitat i el mal, en com hi ha gent que pateix situacions injustes i altres que simplement els ignoren o els tracten malament. Aquí parlem de diversitat a la societat, més aviat les classe socials i com a vegades podem a discriminar a aquells que tenen una classe social més baixa que nosaltres.
De diferències entre els éssers humans en trobem moltes i creiem que totes han de ser acceptades, sense cap discriminació o rebuig. Ni per la personalitat, raça, classe social o tipus de mentalitat. Totes les idees i les persones han de ser acceptades tal i com son i hem de celebrar aquesta diversitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario