Diuen que hi havia una
família de cinc persones passant el dia a la platja. No hi havia molta gent, i
els nois estaven jugant i fent castells de sorra al costat de l'aigua. De sobte
van veure venir una dona de molta edat, amb els cabells blancs i un vestit vell
i apedaçat. L'anciana anava dient coses entre dents mentre recollia coses del
terra i les posava en una bossa.
Els pares van fer venir
de seguida els nens al seu costat i els van dir que no s'acostessin a aquella
senyora. Els tres fills així van fer-ho, i es van quedar al costat dels seus
pares.
Quan la senyora gran va
passar a prop d'ells, mentre continuava recollint coses del terra va dirigir un
somriure a la família. Però cap dels cinc, ni pares ni fills, li van tornar la
salutació.
Algunes setmanes més
tard van saber que aquella persona, ja gran, es dedicava feia anys a anar
recollint els vidres que hi havia a la platja. D'aquesta forma evitava que els
nois es fessin cap ferida en els peus.
Cal saber apreciar les
aportacions que es fan, ni que siguin petites, per contribuir a fer més
agradable la vida dels altres. I no sempre sabem apreciar algunes senzilles
actuacions de persones també senzilles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario