Sóc navegant
solitari, sóc mariner sense port.
Mai no he tingut
calendari, el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i
que allargo les hores.
Tu, vell timó que
m’ajudes,
la meva adreça sou
tu i el vent;
treu-me d’aquesta
tempesta,
treu-me que ja no
puc més,
seguint una estrella
potser em vaig perdre el cel.
Vaig perdre el seny.
Dóna’m força per
cridar,
que no sóc d’aquí,
tampoc sóc d’allà,
la meva terra és el
mar.
Dóna’m força per
cridar,
que jo sóc de mi, no
sóc de ningú
i sempre així serà.
Vaig néixer sense
fronteres,
no crec en les
possessions,
doncs penso que hi
ha massa coses
que ens separen i
tots som del mateix món,
no crec en nacions
ni en obligacions.
Dóna’m força per
cridar,
que no sóc d’aquí,
tampoc sóc d’allà,
sóc part de l’Oceà.
Dóna’m força per
cridar,
que jo sóc de mi, no
sóc de ningú,
la meva terra és el
mar fet d’aigua i de sal.
Sota l’aigua no hi
ha peles
ni banderes ni
nacions.
El silenci que
m’envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure,
lliure!
Dóna’m força per
cridar,
que si l’aigua és
amor,
jo de pedra no sóc,
mulla’m un altre cop.
Dóna’m força, torna’m
boig,
que si l’aigua és
amor, jo de pedra no sóc,
mulla’m un altre cop
dins el cor...
No hay comentarios:
Publicar un comentario