Senyor, tot sovint llegeixo els diaris
i m'arriben imatges per televisió
de barraques on malviuen tantes persones.
Als nens, se'ls veu bruts, mal vestits,
la seva casa es redueix
a unes quantes llaunes, cartons i fustes d'embalar.
Senyor, això m'encongeix el cor
i penso en el meu llit on no hi manquen,
llençols blancs, flassades netes i un matalàs tou;
ni esquerdes a les parets.
Cal que un doni gràcies per tot això:
la calor d´'una lar, les flors del balcó,
per la taula sempre preparada,
la beguda a la nevera,
i una mare que sempre em té al pensament,
respirant afecte, il.lusió i amor.
Aquests nens pobres són germans maus;
jo també els estimo i els voldria ajudar.
No permeteu que el meu esperit s'ensopeixi
ofegat per les comoditats i l'egoisme.
Fins a l'extrem d'oblidar-ne tants que,
no pas gaire lluny, imploren afecte i ajut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario