Senyor, he sortit per la porta i fora hi havien persones!!
anaven, venien, marxaven, corrien...
El carrer corria, la ciutat corria..
corrien pero no perdre TEMPS, per guanyar TEMPS...
Fins desprès, Senyor, excusi'm, no tinc TEMPS...
m'haguès agradat ajudar-vos, però no tinc TEMPS...
impossible acceptar, em falta TEMPS....
Ningú no te TEMPS, Senyor, tu ja ho comprens...
Senyor, tu has degut equivocar-te en els teus càlculs.
Hi havia un error general... les hores són massa curtes....
les vides són massa curtes...
Tu saps el que et fas.
Tu dónes a cadascú el TEMPS just per fer el que vols que fagi.
Senyor, sí, tinc TEMPS. Tot el que tu em dónes, els anys
de la meva vida, els dies dels meus anys, les hores dels seus
dies, totes senceres i meves...
A mi em toca omplir-les tranquilament, amb calma,
però omplir-les ben senceres, per desprès oferir-te-les.
Per això avui, Senyor, et demano solaent la gràcia de fer bé
el que tu vols que faci en el TEMPS que tu em dones.
No hay comentarios:
Publicar un comentario