«Mestre, què en pensa, dels diners?», preguntà el deixeble.
«Mira a la finestra», li digué el mestre, «què hi veus?»
«Veig una dona amb un nen, una carrossa tirada per dos cavalls i una
persona que va al mercat».
«Bé, ara mira al mirall. Què hi veus?»
«Què vol que hi vegi? Em veig a mi mateix, naturalment».
«Ara pensa: la finestra està feta de vidre, igual que el mirall. Només
cal una petitíssima capa de plata per darrere del vidre perquè l’home només es
vegi ell mateix».
No hay comentarios:
Publicar un comentario