Marcel·lí estimava entranyablement els nens, a tots els nens, però preferia especialment els més petits, als quals anomenava “angelets”. Posava una cura especial a cuidar fins i tot els detalls per a educar els nens. Aquestes eren les raons que donava:
“De les primeres lliçons depèn l’èxit de l’educació d’un nen. Les primeres impressions que es reben en la infància són les que es queden per sempre en la vida de les persones. Si un adolescent ha de deixar l’escola per posar-se a treballar, sempre li quedarà el que li vam donar de petit. El germà que s’encarregui dels petits ha de ser amable i tenir molta paciència. Ha de repassar moltes vegades. Ha de tornar-se nen.”
I al germà director d’una escola, li escrivia:
“Cuida amb molta cura els nens pobres i els que són més maldestres i ignorants. Mostra’ls molta bondat a aquesta classe de nens, fes-los moltes preguntes i no tinguis por de dir-los moltes vegades que els estimes. Els nens pobres en una classe són el mateix que els malalts en una família: una font de benediccions i de prosperitat quan se’ls mira amb els ulls de la fe i se’ls honra com a membres patidors de Jesucrist.”
Pastoral Marista
No hay comentarios:
Publicar un comentario