Vull

Jesús, jo vull un sentit per la meva vida,

vull créixer en la recerca de raons per la meva existència; 

trobar l’ideal, la norma, el model de ser home.

Vull, Jesús, orientar la meva vida, donar-li rumb;

saber la raó del meu origen, d’on vinc.

Vull que el riu de la meva vida tingui en tu el seu deu

Vull saber la raó del que faci en la vida;

saber si la meva vida val la pena viure-la.

Vull que el sentit de la meva vida siguis Tu.

Vull saber cap a on camino, saber quin és el destí i la meta de la meva vida.

Vull que tu, Jesús, siguis el final del meu camí.

Pregaria

Si tingués una mirada profunda descobriria…

que tots som obra de Déu, portem quelcom bo en el cor.

Que tots valem la pena, i que ens queda una mica de la imatge de Déu.

Que a tothom se li ha de donar una altra oportunitat.

Que tots som dignes d’amor, justícia, llibertat, perdó.

Que tots som dignes de compassió, respecte i de molts drets.

Que totes les criatures són les meves germanes.

Que la creació és obra meravellosa de Déu.

Que no hi ha raó per aixecar les barreres, crear fronteres.

Que no hi ha raó per cap classe de discriminació.

Que no hi ha raó pel fanatisme i per no dialogar amb algú.

Que no hi ha raó per maleir, jutjar i condemnar ningú.

Que no hi ha raó per matar, ni pel racisme.

Que tots els ancians tenen un cabal de saviesa, i els joves, d’ideals.

Que els adolescents tenen un cabal de plans, i els nens, d’amor.

Que les dones tenen un cabal de fortalesa, i els malalts, de paciència.

Que els pobres tenen un cabal de riquesa i els discapacitats, de capacitats.

Que hi ha raó per crear ponts, donar a tots la pau, treballar per la pau,

estimar i defensar la creació.

Que hi ha raó per ser germans i seguir sent amics.

Que hi ha raó per somriure a tothom.

Que hi ha raó per dir a tothom bon dia, donar a tots la mà,

intentar de nou fer-ho tot millor.

Que hi ha raó per seguir vivint, per viure en comunitat.

Que hi ha raó per escoltar el que diuen els altres.

Que hi ha raó per servir, estimar, patir.

Que hi ha raó per moltes coses més.

RESSONS DE LA II ASSEMBLEA INTERNACIONAL DE LA MISSIÓ MARISTA (I)

Del 17 al 27 de setembre ha tingut lloc a Nairobi (Kenya, Àfrica) la II Assemblea Internacional de la Missió Marista. La primera es va celebrar a Mendes (Brasil) on germans i laics maristes van reflexionar i donar línies d’actuació sobre la missió marista del futur. Set anys després algunes d’aquelles línies s’estan concretant a diferents parts del món marista.

El XXIè Capítol General (celebrat el setembre del 2009) va proposar una segona assemblea. Des de setembre de 2013 fins a juny de 2014 cada província del món marista ha celebrat la seva assemblea provincial, després de finalitzar la fase local. A Nairobi ens hem reunit més de 150 persones de 45 països dels cinc continents per a reflexionar sobre el futur de la missió marista al món, sota el lema “ Maristes Nous en Missió”. En una reunió d’aquest estil és fàcil imaginar-se que la comunicació i la diferència de cultures pot significar un problema... però res més allunyat de la realitat. El compromís de tothom amb el carisma marista i la dinàmica del primer dia van ajudar ràpidament a conèixer-nos i van facilitar un clima de comunicació, tot creant així un esperit de família i de cordialitat.

Els participants eren tres representants de cada província i tots ells compromesos amb la missió marista. Érem joves, laics i germans vivint i treballant junts.

El logo de la trobada era una acàcia africana i un foc, tot significant que estem asseguts al voltant de la mateixa foguera que ens il·lumina i escalfa, a la vegada que ens permet conversar i explicar experiències com fan les tribus africanes.

Els germans africans ens van acollir amb una gran afabilitat, amb la salutació “Karibú” (benvinguts), especialment els germans del MIC (Marist Internacional Center) que estudien teologia al Marist International University College.

Tant a les cases on residíem, com a la casa on es va celebrar l’Assemblea ens van proporcionar les condicions necessàries per fruir de l’estada i de la feina. En cap moment es van fer realitat les pors que tots havíem sentit sobre les malalties o el terrorisme.

La dinàmica dels dies ens anava portant a una reflexió i aprofundiment sobre la missió marista i els reptes i oportunitats que ens planteja el futur. Els moments diaris de pregària i celebració ens van ajudar a no oblidar que és Jesús qui ens convoca a treballar en la missió, com ho faria Champagnat.

Cada dia obria el treball una xerrada (normalment preparada per un germà conseller general) i després amb diferents dinàmiques entràvem en matèria. Molt important va ser el treball en petits grups de la mateixa llengua, que ens permetia compartir, escoltar i aprofundir amb molta agilitat. Altres activitats com tallers, moments de silenci, etc. ens ajudaven a centrar-nos en el tema.

L’ambient de l’Assemblea va ser des del primer dia familiar i fratern. Tant els diàlegs en petits grups, com les assemblees o les estones festives van se acompanyats per un gran esperit d’unió i fraternitat. Totes les activitats i moments van estar plens d’una joia que surt de la fe en Jesús i un optimisme evangèlic que ens va permetre mirar al futur amb esperança.

Els dies just abans de començar i al finalitzar l’Assemblea, així com el diumenge, ens van permetre un petit “relax” que vam fer servir per a visitar i conèixer la cultura i fauna africanes. També una tarda vam visitar en petits grups diferents institucions que treballen amb nens i joves necessitats.

Les nits festives, on vam poder conèixer les cultures dels diferents països, van vivificar els ànims i van donar l’alegria necessària a tota la trobada. Cada dues nits es presentava un continent amb les seves tradicions, gastronomia i danses.

Els temes que més van ressonar van ser la comunió entre germans i laics, el compromís en una mateixa missió, la vitalitat del carisma marista a tot el món, la necessitat d’una espiritualitat arrelada en Crist, ser el rostre marià de l’Església, la internacionalitat i mobilitat de germans i laics que pot aportar riquesa i varietat a la missió. Hi ha una comissió que està acabant de redactar i traduir el document final de l’Assemblea. Probablement ens arribi al voltat del mes de desembre.

Demanem al Bon Déu que conservi la flama que va encendre a Nairobi i que siguem capaços de portar-la arreu per poder parla al voltant del foc a cada un dels nostres llocs de procedència. Amb l’ajuda de la Bona Mare no ens serà difícil. 

G. Pau Tristany

Creiem

Creiem que està viva la causa de Jesús.

Creiem que segueix vigent la seva concepció de la persona, de la vida i de la història.

Creiem que la resurrecció de Jesús significa la resurrecció de l’ésser humà.

Per això el sepulcre no està totalment buit.

Hi ha moltes persones encara sota la fossa.

Creiem que la resurrecció significa

que la vida ha triomfat definitivament sobre la mort,

malgrat tanta guerra, fam,

desastres i egoismes que acompanyen la vida.

Creiem que afirmar la resurrecció és viure com persones ressuscitades,

forma de situar-se en el món, viure amb un estil de vida diferent,

apuntar-se a acollir i construir el Regne

d’assumir les pròpies capacitats i les pròpies limitacions

d’escollir sempre la llibertat, la veritat, la germanor.

Creiem que la resurrecció de Jesús significa que està viu

i podem trobar-nos amb Ell

i tenir una experiència alliberadora 

i seguir sent una persona, una amalgama de blat i de zitzània.

Creiem que per experimentar aquesta resurrecció en mi

i en tota la humanitat, no tenim més sortida 

que revelar-nos i assumir la insurrecció.

MARCEL·LÍ, UNA MIRADA PASQUAL

Es diu que, una vegada, es demanà a tres picapedrers que descriguessin la feina que realitzaven.

- Jo estic tallant pedra –digué el primer.

Una estona després, respongué el seu company: “Jo aixeco parets”.

Però el tercer, després de pensar-s’ho, digué a continuació, amb orgull: 

- Jo estic contribuint a alçar catedrals per glòria de Déu.

Tres homes. 

Tres respostes singulars

Tres maneres diferents d’entendre la vida.

I quina relació té aquesta història amb la resurrecció de Jesús?

El relat dels tres picapedrers ens recorda que per trobar una meta i el sentit de la vida hem de mirar dins de nosaltres mateixos. Els tres realitzaven pràcticament la mateixa tasca, però el que experimentava cadascun era quelcom propi.

Com a cristians, vosaltres i jo, proclamem que Jesús ha ressuscitat i que ens ha salvat. Però la vida d’alguns de nosaltres, reflecteix amb prous feines això que afirmem creure. En realitat, ens assemblem més a aquella gent de Divendres Sant que a la munió del Diumenge de Pasqua.

I quina és la raó d’aquesta diferència? Com en els picapedrers, depèn de la visió que tinguem. Ens costa creure que Déu hagi estimat primer, i no només primer, sinó a més incondicionalment. És cert: Déu ens ha estimat primer i incondicionalment. No hem de fer res per guanyar l’amor de Déu; se’ns dóna totalment, Déu malbarata el seu amor amb nosaltres.

Recordeu, per uns instants, aquella època de la vostra vida en què us sentíeu enamorats. Havia de fer alguna cosa especial la persona objecte del vostre afecte per guanyar-se’l? O més bé us sentíeu contents només per poder gaudir de la seva presència? Doncs bé, amb Déu succeeix el mateix. 

Marcel·lí també fou un home pasqual. Com hauria pogut repetir tan insistentment allò de “Estimeu a Déu, sí, estimeu a Déu i feu-lo conèixer i estimar: aquesta ha de ser la vida del germà?” És senzill, oi? També  li agradava repetir. “No puc veure un sen sense dir-li quant l’arriba a estimar Déu”.

Jesús ho expressà d’una manera senzilla: -“Estima a Déu i estima el proïsme com a tu mateix”.  Canviem la nostra mirada i contemplem el nostre món amb els ulls del tercer picapedrer. Sí, mirem el nostre món amb una mirada pasqual. Serà, de debò, una Bona Nova que tots sentiran. 

D’una circular del Gmà. Sean Sammon, Superior General dels Maristes