Pastoral

La Mercè recorda amb freqüència 

les seves confessions antigues:

les preguntes sobre el mateix, 

la vergonya, la intimitat forçada...

Jesús, Bon Pastor, diu ara, no podia voler allò.

 

En Julio ha trencat el seu matrimoni i està divorciat.

La seva esposa s’ha casat de nou.

Ell té por d’apropar-se a una altra dona.

Beneirà Déu un nou amor?, pregunta.

Els pastors de l’Església li diuen que no.

 

Al poble de la Teresa ocorre una cosa curiosa:

governa l’esquerra àmpliament;

van a missa majoritàriament els més pobres;

el rector nou no comprèn la situació;

com votar a qui defensen el divorci, l’amor lliure, l’avortament?, els

predica.

"Cal "celebrar el "Corpus" quan ho mana l’Església; 

Una comunitat cristiana no pot elegir el dia.

Fa anys que se’ls demana d’atenir-se a la llei. " 

El poble, sempre ambigu, persegueix el Pastor.

Què faria el "Bon Pastor"?, es pregunten molts. 

Jesús:

Aquí tens petites històries de pasturatge difícil:

Mercès i Julios que no troben el teu rostre, 

i dos pobles desconcertats

pels seus propis pastors. 

El teu Evangeli és Esperit que dóna vida;

no descendeix a concrecions legalistes;

inspira, impulsa, encoratja el cor.

"El que entra per la porta és pastor de les ovelles", ens dius avui.

I afegeixes: "Jo sóc la porta".

"Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin abundant".

Avui, Pare, et demanem pels pastors de l’Església: Ho fem amb unes paraules del Concili Ciutat del Vaticà|Vaticà II, la veu més autoritzada de l’Església del segle vint:

"Que els preveres i els bisbes, guiats per l’Esperit del Senyor evitin tot el que pugui apartar-los dels pobres; apartant de les seves coses tota aparença de vanitat.

Disposin la seva casa de manera que no sembli inaccessible a ningú, i que ningú, fins i tot el més humil, no temi freqüentar-la".

 

Rufo González Pérez