miércoles, 17 de diciembre de 2014

NADAL 2014

Des els cims fins les planes,
entre boscos i rius, 
vora mar, terra endins,
d'un petit país,
el Nadal arriba.

Per a uns, temps de compres,
de regals, de celebracions.
Per a altres, plats buits a taula,
butxaques buides.

Nens aburrits de tants juguets,
capritxosos, malcriats.
Nens d'ulls grans, tristos,
d'un sol àpat per a menjar.

Però..... qué és el Nadal?.

Nadal és un estat d'ànim, un sentiment,
el record del petit infant,
nascut pobre a Betlem
i mort en una creu.

L'alegria de compartir,
de retrobar l'amic,
de creure que s'aturen les guerres,
que cap home mata altre home.

Llars felices, 
amb taules envoltades dels seus,
tornats de fora, de treballar, d'estudiar,
per a tots junts menjar neules i torrons.

Ara, ha començat a nevar, 
el terra es cobreix d'un polsim blanc,
i el meu cor batega fort
pels meus estimats, aquest Nadal.




Montse Torrejón
Desembre 2014



domingo, 30 de noviembre de 2014

DI CAT 1415
El 20 de novembre de 2014 es compleixen els 25 anys de la convenció dels Drets dels Infants. Com educadors i educadores maristes i seguint la intuïció de Marcel·lí Champagnat, ens continuem sentint compromesos en la promoció i defensa dels drets dels infants i joves a través del nostre servei educatiu. 
Enguany es vol significar especialment el 25 aniversari de la Convenció, instrument internacional que reconeix els infants com a subjectes i titulars dels seus propis drets.
Seguim encoratjats doncs amb la crida del XXI Capítol General que ens convida a ser experts promotors i defensors dels drets dels infants.



domingo, 2 de noviembre de 2014

KT CISMO Alandar



Cuando se cumplen treinta años de alandar y cincuenta del Concilio Vaticano II pareció que merecía la pena reeditar los tres clásicos "Catecismos alandar" escritos por Carlos F. Barberá, Goyo Ruiz, Julio Lois y Martín Valmaseda y redondear la faena con una cuarta entrega, de la mano de Araceli Caballero y Mari Pau Trayner.
Nuevo, pero con el mismo lenguaje, el mismo humor y la misma profundidad de siempre. Con las ilustraciones inéditas que José Luis Cortés ha preparado para ello y con un nuevo prólogo de Dolores Aleixandre –además del de Pedro Casaldàliga se realizó para una reedición anterior, de menor difusión– y revisando, con la complicidad de los compañeros de la editorial PPC los textos, que tienen pleno significado y actualidad, aunque hayan pasado las décadas.

PARE NOSTRE, pregat per un/a educador/a

PARE NOSTRE QUE ESTÀS EN EL CEL, 
comencem el nostre treball d’avui amb la teva presència.
SIGUI SANTIFICAT EL VOSTRE NOM, 
que et lloïn els nostres alumnes i et beneeixin per la seva vida i per la nostra. Que el teu nom de Pare es faci visible a la convivència familiar de la nostra comunitat educativa.
VINGUI EL TEU REGNE, 
que Jesús va anunciar, va començar i ens va confiar.  Que les nostres aules siguin l’avanç d’una societat renovada.
FACIS LA VOSTRA VOLUNTAT 
així en la terra com en el cel. Que nosaltres siguem la teva mà. Convivint i col·laborant en la nostra comunitat educativa,  com a professors amb els teus fills i filles pels camins de la llibertat.
DONEU-NOS EL NOSTRE PA DE CADA DIA, 
el pa de la taula familiar, el pa de la veritat, de l’amistat, el pa de la justícia i de la llibertat, el pa dels ideals i els valors per compartir-los cada dia amb els alumnes que ens confies.
PERDONA LES NOSTRES CULPES 
com nosaltres perdonem. Perdona els nostres desànims i les nostres impaciències, que nosaltres comprenguem i perdonem els nostres alumnes.
NO ENS DEIXIS CAURE EN LA TEMPTACIÓ 
d’oblidar els marginats de la cultura, de no atendre a qui més ho necessita, a reduir-nos a ser funcionaris al servei d’una educació compromesa amb la vida.
LLIURA’NS DE QUALSEVOL MAL, 
del paternalisme que no deixa créixer en llibertat, de l’autoritarisme que domestica, esborrant l’originalitat de cada alumna i alumne i lliura’ns del mal de no estimar els nostres alumnes.

Obrint portes... vivim el somni de Champagnat

Marcel·lí Champagnat va obrir les portes d’una petita caseta a La Valla el 2 de gener de 1817 a dos joves… I gairebé acumulem 200 anys d’història darrere d’aquesta porta oberta.
La valentia de Champagnat en el seu moment ens impulsa com a maristes del segle XXI a viure una actitud d’obertura i acolliment des dels valors de la senzillesa, l’amor a Maria i al treball, la presència amb els nens i joves, sobretot amb els que més ens necessiten tant en les nostres escoles com en la societat.
Nosaltres, com a continuadors avui del somni de Marcel·lí, estem cridats a seguir obrint portes:
  • Les portes de la mateixa persona, des de processos d’interioritat. 
  • Les portes dels que m’envolten i m’acompanyen en aquest curs. 
  • Les portes de la realitat social, de les persones sense llar, dels immigrants, dels necessitats… 
  • Les portes de Déu, del seu projecte de felicitat per a nosaltres. 
  • Les portes de la nova terra a la qual ens convida el XXI Capítol General. 
  • Les portes de la Nova Aurora a la qual fa referència la Conferència General de 2013. 
  • També són les portes encallades que ens porten a tancar-nos en nosaltres mateixos, en allò que no ens ajuda a créixer, en l’egoisme, la immaduresa, el tancament…