Ja fa unes setmanes que vam començar el curs 2023-2024, i, fent un volt per les obres educatives maristes, és obvi que el nou lema “Ets a casa” ha donat molt de si per guarnir les parets dels nostres centres i dinamitzar activitats de cohesió per a les persones que hi treballem i també per a les que atenem. Hi trobem cases dibuixades, fotografiades, en murals, als pòsters i en maquetes. Tota mena de creacions que fan servir el símbol de la casa com a signe de l’acollida que volem oferir a tothom.
Segons el filòsof Josep Maria Esquirol, la condició humana està definida per la seva fragilitat. Som vulnerables, venim al món nus, petits i dependents. El gest amb què responem a aquesta condició és el d’emparar, protegir, acollir, integrar... En definitiva, aixecar cases on no fa fred, com diu la cançó del lema, “perquè som família i escalfor”. Una casa “on entrem totes i tots”, construïda “amb maons d’esperança i que tingui molta llum”.
La nostra província porta el nom d’una casa, L’Hermitage, i entre les obres que formem la xarxa també hi ha cases: els pisos d’acollida de Rubí, de Santa Coloma de Gramenet i de Barcelona i el centre residencial d’Igualada. Ara bé, no els anomenem amb aquestes paraules tècniques, sinó que en diem “la llar”. Dir “ets a casa” és molt fàcil i pot ser només un eslògan tranquil·litzador. Però per dir-li-ho a un infant a qui han apartat de la seva família d’origen o a un menor que ha migrat sol i ha arribat al nostre país, cal fer-ho des del cor.
Tant de bo aquest lema ens ajudi a créixer en hospitalitat. Patim una manca de recursos per fer-ho amb la qualitat amb què voldríem, però, com a mínim d’actitud, cal que sapiguem ser acollidors amb totes les persones que atenem a les nostres obres, especialment amb les que més ho necessiten. Que tothom trobi el seu lloc a casa nostra, “fins que s’ompli la casa” (Lc 14,23).
Ignasi Flores, coordinador de pastoral de Maristes Catalunya
No hay comentarios:
Publicar un comentario