Marcel·lí tenia especial devoció al Nen Jesús. Cada any posava molt de compte a preparar-se a la festa del Nadal i la celebrava amb tota solemnitat. La nit de Nadal manava instal·lar un Betlem per representar el naixement amb tots els detalls que l’envoltaren. Anava amb la comunitat a adorar el Nen ajagut en sobre unes palles en el pessebre, i li dirigia les oracions més fervoroses.
“Germans –exclamava en una xerrada sobre la festa-, mireu el diví nen reclinat sobre el pessebre, desprovist de tot. Ens allarga les seves mans, i ens convida a acostar-nos no tant per a compartir la seva pobresa sinó per a omplir-nos de béns i gràcies. S’ha fet nen per conquerir el nostre amor, i allunyar de nosaltres tot temor.
Res més amable que un nen: la seva innocència, senzillesa, dolçor, les seves moxaines i fins la seva mateixa fragilitat són capaces de commoure i conquerir els cors més durs i empedreïts. ¿Com ens resistirem a estimar Jesús, que s’ha fet nen per a estimular la nostra confiança, manifestar-nos el seu amor i fer-nos entendre que tot ho aconseguirem d’ell? Res tan proper ni tan amable com un nen; ho dóna tot, tot ho perdona, ho oblida tot; qualsevol llaminadura el fa feliç l’assossega i l’acontenta. El seu cor no té còlera ni amargor: només tendresa i amor. Acudim, doncs, al diví Nen el cor del qual posseeix totes les perfeccions divines i humanes. Però anem a ell pel mateix camí de la humilitat. Demanem-li el seu amor i tot el que necessitem: res ens pot negar”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario