“Vaig arribar a aquesta zona semideserta, seminòmada i tremendament arrelada
en la tradició, el 1975.
Al començament les dones anaven amb faldilla de pell de vaca que elles
mateixes adobaven. Els homes amb unes túniques de tela de llanosa nuada a
l’espatlla. Els nens, nombrosos, sortien per tot arreu. Anaven tal com la seva
mare els portà al món.
Avui en dia, el meu treball, en gran part, és amb el grup de dones, les
ensenyem a cosir a mà, a fer la seva pròpia roba i la dels nens. Els falta
aigua i sabó, cosa que no afavoreix gens la higiene, això afavoreix les
malalties. Portem endavant tallers en els que comparteixen el que han après.
Reben nocions d’autoestima i drets humans, que les està ajudant a créixer en la
seva pròpia dignitat i les anima a desenvolupar la capacitat per expressar-se
amb facilitat.
En una paraula intentem desenvolupar unes actituds positives que
tendeixin a crear un mínim de benestar en una zona entranyable, però
marginada.”
(Paulina López Ridruejo) Tret
de Mans Unides n. 166, pàgina 14.
No hay comentarios:
Publicar un comentario