El profeta

Una dona que portava un infant abraçat al seu pit digué:

   "Parla’ns dels infants".

I ell digué:

El vostres infants no són els vostres infants.

Són els fills i les filles del deler de la vida per ella mateixa.

Vénen a través de vosaltres, però no de vosaltres.

Els podeu donar el vostre amor, però no els vostres pensa­ments.

Car ells tenen els seus propis pensaments.

Vosaltres podeu formar els seus cossos, però no les seves ànimes.

Car les seves animes viuen en la casa del demà i vosaltres no les podeu visitar ni tan sols en els vostres somnis.

Podeu lluitar per ser com ells, però mai no proveu de fer-los a ells semblants a vosaltres.

Car la vida no torna mai endarrera ni pot deturar-se en l' ahir.

Vosaltres sou els arcs amb els quals els infants són llençats com sagetes vivents.

L' Arquer, Déu, veu el fitó sobre el camí de l'infinit, i us doblega amb la seva força perquè les seves sagetes vagin ràpides i lluny.

Deixeu-vos encorbar joiosament per la mà de l'Arquer. Perquè Ell, Déu, estima tant l'arc estable com la sageta que vola.