jueves, 1 de enero de 2015

HISTÒRIA: JOAN I EMÍLIA

Joan, amb el rostre abatut de pesar es reuneix amb la seva amiga Emília en un bar a prendre un cafè. Deprimit, descarrega en ella les seves angoixes: Que la feina, que els diners, que la relació amb la seva parella, que la seva vocació… tot semblava estar malament a la seva vida.
L’Emília introduí la mà a la cartera, tragué un bitllet de 100 euros, i li digué:
- Joan, vols aquest bitllet? 
El Joan, una mica confós al començament, immediatament li va dir: 
- És clar que sí, Emília… són 100 euros, qui no els voldria?
Llavors l’Emília agafà el bitllet en una de les mans i l’arrugà fins fer-lo una petita pilota. Ensenyant la macerada piloteta verda al Joan, li tornà a preguntar:
- I ara, encara el vols?
- Emília, no sé què pretens amb això, però segueixen sent 100 euros, està clar que els agafaré si me’ls dones.
Llavors l’Emília desplegà el bitllet arrugat, el tirà al terra i el trepitjà amb un peu, després estava brut i marcat.
- El segueixes volent? 
- Mira Emília, segueixo sense entendre què vols, però aquest és un bitllet de 100 euros i mentre no el trenquis té el seu valor…
- Llavors Joan, has de saber que encara que de vegades alguna cosa no surti com vols, encara que la vida et colpegi o et doni calor segueixes sent tan valuós com sempre ho has estat. El que has de preguntar-te és quant vals en realitat i no com pots estar destrossat en un moment determinat.
Joan es quedà mirant l’Emília sense saber què dir mentre l’impacte del missatge penetrava profundament en el seu cervell.
L’Emília agafà el bitllet arrugat i amb un somriure còmplice afegí:
- Té, conserva’l perquè recordis això quan et sentis malament… però me’n deus un de nou. Per poder-lo utilitzar amb el proper amic que el necessiti!
Li va fer un petó a la galta al Joan –que encara no havia pronunciat cap paraula- i alçant-se de la cadira es va allunyar amb el seu atractiu caminar, cap a la porta.
El Joan tornà a mirar el bitllet, somrigué, el guardà a la cartera i dotat d’una renovada energia cridà al cambrer per pagar el compte…”

No hay comentarios: