Quiet sobre una fulla, el cuc mirava al voltant seu la resta d’animals. Uns saltaven, altres corrien, alguns cantaven… fins i tot n’hi havia que volaven lliures per l’aire.
Tots els insectes estaven en continu moviment. Solament ell estava sense veu, no corria i no volava.
No obstant això, no envejava ningú. Sabia que era un cuc, i que els cucs han d’aprendre a filar una bava fina per teixir casa seva.
“A cada un el seu destí”, pensava. Per tant, amb molta dedicació, començà la seva feina. En pocs moments es veié embolicat en un càlid alberg de seda, aïllat de la resta del món.
“I ara? Què passarà?”, es preguntà.
“Ara queda’t quiet i espera”, li respongué una veu. “Tingues una mica de paciència i veuràs…”
I en el moment just despertà el cuc. Ja no era un cuc! Sortí del capoll amb dues precioses ales, pintades de vius colors i de seguida pujà alt en el cel. S’havia transformat en papallona i tenia llibertat per volar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario