martes, 20 de septiembre de 2016

Los problemas del Papado en el siglo XVII

Por Eduardo Montagut Contreras. Doctor en Historia Moderna y Contemporánea
Urban_VIIIEl siglo XVII constituyó una larga etapa histórica de dificultades para el Papado. En dicha centuria se sucedieron once Pontífices. Desde el punto de vista espiritual fueron, en general, más honestos y religiosos que los de la época renacentista. Pero, desde la perspectiva política, dado su papel en las complejísimas relaciones internacionales del Siglo del Barroco y como soberanos temporales de los Estados Pontificios, ya no es tan fácil generalizar. En realidad, solamente destacaron como estadistas Urbano VIII e Inocencio XI. El primero fue uno de los últimos grandes mecenas de la Iglesia, y durante su pontificado se produjo el proceso contra Galileo Galilei, que hasta entonces había tenido una estrecha relación con el Papa Barberini. El segundo, por su parte, se significó como reformador de la Iglesia y como un firme defensor de los derechos de la misma frente al absolutismo de Luis XIV y el galicanismo francés.
Los Papas tuvieron muchas dificultades en el ámbito internacional porque las relaciones entre los Estados estaban cambiando y se estaba comenzando a superar el conflicto religioso que tanto había enturbiado el panorama europeo desde el comienzo del siglo XVI. La Paz de Westfalia de 1648 supuso un hito en el avance de la tolerancia religiosa como medio para suavizar las tensiones que habían explotado en la Guerra de los Treinta Años. Pero el Papado no podía aceptar esta situación porque creaba un status quo entre las distintas confesiones. Inocencio X protestó enérgicamente aunque no se le tuvo mucho en cuenta.
Otro de los problemas en el que los Pontífices se vieron involucrados tuvo que ver con las conflictivas relaciones entre la Casa de Austria hispana y los Borbones franceses, en constante lucha por la hegemonía europea. La Monarquía Hispánica y Francia eran las máximas potencias católicas y en medio se encontraba el Papado, que tuvo que mediar y hasta sobrevivir entre ambas porque hasta en la propia Roma se escenificaron intensos conflictos diplomáticos.
El empeño papal de propagar la fe católica, pertrechado del espíritu de la Contrarreforma, encontró una fuerte resistencia del protestantismo, pero también del jansenismo, a pesar de las constantes condenas que recibió. En el ámbito extraeuropeo también se presentaron dificultades, siendo la principal la controversia de los ritos en Asia. Este conflicto enfrentó a los jesuitas con Roma a finales del siglo por la adaptación religiosa del ritual a los hábitos y usos locales, y que chocó con la ortodoxia.
Por fin, las crisis económicas afectaron también a los Estados Pontificios, unos territorios, por lo demás, complicados de gobernar en el centro de Italia. En Roma se escenificaban diariamente los fuertes contrastes de la sociedad estamental. En la cúspide destacaba la riqueza más exuberante de las familias mejor situadas cerca del Papado que siguió practicando el clientelismo que aquella corte discurría por los canales del nepotismo. El resto de la población vivía en unas pésimas condiciones, a pesar de la caridad. En el campo la situación era peor. El avance de la ganadería produjo una clara decadencia de la agricultura con aumento de la pobreza y del bandolerismo en la frontera entre la protesta social y la delincuencia.

lunes, 5 de septiembre de 2016

BENAURANCES (Mt 5, 1-12)

En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
--Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel!
Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!
Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
10 Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!
11 Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.
                 
Les benaurances són el centre del missatge de Jesús. En elles ens vol transmetre l’esencial que és:
ELS QUE ES FIEN DE DÉU, els pobres d’esperit, els que ploren els patidors.
LLUITAR PELS ALTRES, ESTIMAR ELS ALTRES: els que tenen fam i set de justícia, els misericordiosos, els que treballen per la pau, els perseguits per la justícia.

I VIURE LA VOLUNTAT DEL PARE, EL QUE SURT DE LA BOCA DEL PARE: els nets de cor.

domingo, 4 de septiembre de 2016

Mans Unides

Pare, tu que ens vas dir, “vaig tenir gana i em donàreu menjar, vaig tenir set i em vau sadollar, estava nu i em vestíreu, malalt i em vàreu visitar…”

Que sabem veure’t en els necessitats i en els que pateixen,
que col·laborem amb les bones persones que lluiten
per fer un món més humà.



Amén.

viernes, 2 de septiembre de 2016

Marcel·lí sempre parlava als germans de les petites virtuts:

* Estar disposat a ajudar sempre, a ajudar, a col·laborar en les coses que ens demanin els altres.
* Ser educat i respectuós i prestar a tothom les degudes atencions.
* Tenir molta paciència. Saber deixar les ocupacions pròpies per escoltar els altres, ajudar-los...
* Ser de bon caràcter i evitar els moments d’enuig, de tristor o de mal humor, conservant sempre un estat alegre.
* I pensar més en els altres que en un mateix.

Gràcies, Marcel·lí, per la teva vida,
el teu somriure i la teva veritat.
Gràcies, Marcel·lí,
en les teves mans aprenem com estimar.
Gràcies, Marcel·lí,
amic i protector dels infants i joves.
Gràcies, Marcel·lí,
pel teu exemple generós i la teva pregària.
Gràcies, Marcel·lí,
per fundar els Germans Maristes.
Gràcies per ensenyar-nos Maria.

Gràcies, Marcel·lí.

jueves, 1 de septiembre de 2016

Joan 9,1-41 :Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi

Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar: "Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?" Jesús respongué: "No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat: però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. Mentre sóc al món, sóc la llum del món." Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué: "Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir enviat." Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi. Els veïns i els qui sempre l’havien vist captant comentaven: "Aquest, ¿no és el qui s’asseia a demanar caritat?" Uns deien: "Sí que és ell." Altres contesstaven: "No és pas ell: és un que s’hi assembla." Ell digué: "Sóc jo mateix." Llavors li preguntaren: "Doncs com és que se t’han obert els ulls?" Ell respongué: "Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha estès sobre els ulls i m’ha dit: “Vés a Siloè i renta-t’hi”. Jo hi he anat, m’he rentat i ara hi veig." Li digueren: "On és, aquest home?" Respongué: "No ho sé. Dugueren als fariseus el qui abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué: "M’ha posat fang sobre els ulls, m’he rentat i ara hi veig." Alguns dels fariseus començaren a dir: "Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu." Però altres replicaven: “Com és possible que un pecador faci uns senyals tan prodigiosos?" I estaven dividits entre ells. Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren: "I tu, què en dius del qui t’ha obert els ulls?" Ell respongué: "Que és un profeta." Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia i els van interrogar: "¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?" Els seus pares respongueren: "Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix." Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix. Llavors van cridar per segona vegada l’home que havia estat cec i li digueren: "Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: aquest home és un pecador." Ell contestà: "Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig." Ells insistiren: "Digues què t'ha fet. Com t’ha obert els ulls?" Ell els respongué: "Ja us ho he dit i no me n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?" Ells el van insultar i li digueren: "Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d’on és." L’home els contestà: "Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m’ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d’on és. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. Mai no s’havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d’un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res." Ells li van replicar: "Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?" I el van treure fora. Jesús va sentir a dir que l’havien tret fora i, quan el trobà, li digué: "Creus en el Fill de l’home?" Ell li va respondre: "I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?" Li diu Jesús: "Ja l’has vist: és el qui et parla." Ell va afirmar: "Hi crec, Senyor." I el va adorar. Llavors Jesús afegí: "Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs." Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: "¿És que nosaltres també som cecs?" Jesús els contestà: "Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix."


Déu no es fixa en les aparences, sinó en el cor; i sap que, moltes vegades, no tenim vida al nostre interior. Aquesta Paraula ens crida a aixecar-nos d’entre els morts, a deixar curar les nostres cegueres, i a caminar com a fills de la llum.