Enmig dels neguits i incerteses d'aquests mesos, quin bé de Déu el voluntariat apropant menjar a les llars, els músics oferint el seu do des dels balcons, les trucades telefòniques acompanyant els més grans, els somriures guaridors darrere les mascaretes... Gestos de servei que han acolorit els llargs mesos de confinament. I després de tot aquest temps, tenim unes ganes boges de compartir i eixamplar la taula amb família i amics, com Dijous Sant.
Però si ha estat un any ple de Dijous Sants, és perquè els Divendres Sants no han estalviat pas intensitat. Què n'és d'important acomiadar-nos dignament, sentint-nos acompanyats dels qui estimem. Acumulem massa camins de la creu en soledat.
Els cristians sabem que la pel·lícula acaba bé, en primavera. Però per poder anar superant pandèmies sanitàries, econòmiques i emocionals, hem de poder viure i reviure Vetlles Pasquals que il·luminin i esperancin, que aprofitin els aprenentatges del darrer any per comprometre'ns amb la justícia i llibertat de totes les persones del nostre món.
Enguany els joves tampoc podran celebrar la Pasqua a les Avellanes, ni les famílies a Llinars del Vallès. Però allí on siguem, caldrà que cerquem moments per valorar la fraternitat viscuda, per fer present tant dolor i, malgrat que ens costi, moments també per cantar al·leluia, que hi ha feina a fer per sortir d'aquesta història i ens necessitem arremangats per no deixar ningú al marge.
Despertem-nos i, amb Crist, cuidem-nos. Bona Pasqua!
Francesc Balcells, educador del col·legi Maristes Montserrat (Lleida)
No hay comentarios:
Publicar un comentario