Caminar junts, fer-nos costat, contrastar experiències i compartir una mateixa sensibilitat. Així veu el germà Gabriel Villa-Real, Vicari provincial, delegat de protecció a la infància de la Província L'Hermitage i coordinador de l'Equip Europeu de Protecció, el procés que s'està fent en l'àmbit de protecció a la infància tant a la Província l'Hermitage, on Catalunya comparteix projectes amb França, Hongria i Grècia, com en el marc de la Regió Marista Europea (que comprèn les cinc províncies que en formen part: L'Hermitage, Europa centre-oest, Compostel·la, Ibèrica i Mediterrània). .
En aquesta nova estructura europea... tens una nova responsabilitat i un repte, que és coordinar l'Equip Europeu de Protecció. Com ho estàs vivint?
L'estructura actual, l'actual Regió Europea, no s'improvisa, sinó que s'inscriu dins d'un procés, d'una voluntat de caminar junts que arrenca anys enrere. Concretament ja al 2007 amb la creació de la Conferència Europea Marista es va fer un primer pas en un aprofundir en el treballar junts, mutualizar recursos, afavorir sinergies entre les províncies, pensar les coses junts. És un repte il·lusionant, esperançador, motivador, i també complex. L’equip europeu de protecció va començar el seu camí el 2016 i continua el seu treball ara en el marc de la Regió Europa Marista.
I concretament, com encares el fet d'haver de coordinar un Equip Europeu de Protecció?
Crec està sent una oportunitat per descobrir i posar en valor dimensions que sempre han estat aquí però que necessitaven traduir-se. D'entrada, és bo tenir un espai en què ens dotem de la llibertat suficient per abordar els temes amb la major naturalitat possible. Compartir certeses i fites assolides però també els dubtes, les febleses i les incerteses. Per sort, a Catalunya o a la Província L'Hermitage en general hi ha dinàmiques que venen de lluny que ens van sensibilitzar i posar en marxa per atendre els més vulnerables en el context social en què vivim, la qual cosa es va traduir en projectes de tutoria, orientació, d'atenció personalitzada, de centres oberts... de formes molt diverses. I això crea un background, una cultura, una mentalitat, una sensibilitat. I, encara més, durant molts anys hem anat treballant els drets de la infància i ens hem anat sensibilitzant en aquest sentit. Aquests dos aspectes, al meu entendre, han ajudat molt a tenir un substrat que en el moment de treballar de manera específica la protecció de la infància davant l'abús sexual, que n'és un aspecte molt concret, si no hi hagués estat, hauria estat molt més complex poder-ho fer.
L'experiència en això que anomenes substrat fa que, actualment, a la Província L'Hermitage, tinguem una mateixa manera d’encarar tot el que té a veure amb l’abús sexual?
Jo crec que a dia d'avui, en matèria de protecció a la infància, la sensibilitat entre els països que integren la Província no és gaire diferent. Percebo que aquesta sensibilitat hi és, s'expressa, busca fer coses i concreta accions. Els ritmes són diferents, sí, perquè necessàriament han de ser diferents, però la sensibilitat la veig a tot arreu. També penso que ser una província internacional, amb perspectives complementàries, ens ajuda. Les xarxes de centres dels diferents països cada vegada són més capaces de traduir, d'adaptar, de pensar des del propi context i des de la pròpia cultura i des de la pròpia mentalitat. A Hongria, per exemple, som referents en aquest moment en protecció a la infància gràcies a la bona feina que s’està fent. L’itinerari Bartimeu s’ha ofert a la Conferència de Religiosos hongaresos i s'ha dit que sí. És molt bona notícia.
Tot aquest procés que expliques m’imagino que s’accelera des del 2016...
El 2016 va ser un punt d’inflexió en molts sentits. No perquè volguéssim fer les coses de manera diferent... sinó que calia abordar-ne moltes... Per sort la reflexió i els projectes van començar a prendre forma especialment a partir del 2011. Teníem una certa experiència però vam haver d’accelerar en molts aspectes, un dels quals és la formació. Reconec que en els últims cinc anys del que més he llegit i sobre el que he assistit a un bon nombre de formacions i de sessions de diversos tipus és en matèria de protecció. I un altre aspecte: el fet de prendre distància física, tenint un peu a França, ha estat una molt bona oportunitat perquè, afortunadament, hem tingut la possibilitat de tenir perspectives diferents. Tenir la possibilitat de conèixer de prop una altra cultura, una altra societat, altres experiències i reflexions en l’àmbit de les congregacions religioses i de l’Església i tenir accés a una altra manera de veure les coses m'ha permès poder il·luminar el que passava aquí des d’una òptica diferent. Participar en alguns fòrums d’Església a França ens ha ajudat molt per exemple a madurar la reflexió que va portar a concretar el procés de la comissió d’acollida de víctimes d’abusos sexuals prescrits. Perquè els convenciments profunds de les coses no s’improvisen.
Com a delegat provincial de protecció, què et suposa aquesta responsabilitat?
Aprendre contínuament i molt d’enriquiment. El procés dels últims anys ha fet que hi hagi hagut persones que s'han anat empoderant de manera progressiva. Afortunadament som un suport els uns per als altres per poder posar en marxa iniciatives, per poder-les traduir a les sensibilitats locals. I això té un efecte multiplicador. Això està sent la clau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario