Reconciliarse con el mundo moderno.
El temps no s’atura, les coses avancen i segueixen el seu ritme per tant res es queda igual per sempre, això no és dolent. No podem evitar-ho, però sí ajustar-nos. L’Església ha d’acceptar que el món canvia, que hi ha moltes maneres de pensar i de viure. Per tant les seves normes s’haurien d’ajustar als nous temps o ,simplement, no jutjar ni etiquetar de mals creients als qui s’ajusten al món modern.
El reto de la igualdad de la mujer en la Iglesia.
Si Déu accepta a tothom per igual, perquè l’església no ha acceptat a la dona en segons quins càrrecs o per dur a terme segons quines tasques? Se les exclou en càrrecs de lideratge i representació o simplement no són tan valorades.(també depèn una mica del país i/o territori). La solució és donar a aquestes dones la importància i pes que es mereixen, valorar la feina per igual….
Dar la vuelta de manera muy concreta y efectiva al famoso principio de que fuera de la Iglesia no hay salvación
Cal recordar que fora de l’església si hi ha salvació. No cal ser creient i part de l’església per tenir benestar, alliberació... És a dir el principi que diu que fora de l’església no hi ha salvació, tot i que no és gaire comú actualment, s’ha de tenir present que és erroni.
Asumir la laicidad como principio de organización, de reordenamiento jurídico y social
No podem negar a les institucions religioses la llibertat de donar la seva opinió sobre temes espirituals, humans… Tothom podem expressar la nostra opinió si respectem als altres. L’església, però, no pot tenir el poder jurídic i social de dictar les normes. Això no vol dir que no pugui expressar que creu que és correcte i que no, com he dit abans, tothom pot dir la seva opinió sense imposar-la als demés. Les normes de convivència social però, les ha de dicta la mateixa societat d’una manera democràtica.
Dejar de ser Iglesia dominante o mayoritaria
Si comparem el nombre de creients de la religió cristiana catòlica de fa segles enrere amb ara, veurem que actualment hi ha molts més pocs i, això, no és dolent. Han anat sorgint altres branques i la gent es sent més lliure d’escollir la seva religió, tot i que no sempre. No hauria d’haver una església que es considerés la dominant o la majoritària.
No hay comentarios:
Publicar un comentario