"El dol és l'afirmació de la vida. La persona en dol s'ha de reconstruir i s'ha de reinventar. La persona creix perquè ha plantat cara a un canvi imposat i torna a agrair a la vida el que li ha passat. Quan ja podem escoltar el silenci, la pregària ens ajuda a tenir pau. I som capaços de veure que Jesús no va venir a erradicar el patiment, sinó a emplenar-lo de la seva amorosa presència." Són paraules que va expressar Anna Maria Agustí, mestra i psicopedagoga, postgrau en Acompanyament al Sofriment i la Mort i en Acompanyament Espiritual, en el webinar marista sobre l'acompanyament en el dol que hem celebrat fa pocs dies. Com es va dir en aquest mateix webinar, som en una societat en dol. I el dol pot succeir no només per la mort d'una persona estimada, sinó per moltes altres situacions, com ara una separació familiar, un canvi de residència o un canvi de situació radical en la vida de les persones.
Durant el temps de confinament, a les obres educatives maristes s'ha vetllat en tot moment perquè en la pèrdua de persones estimades o en la pèrdua de llibertat grans i petits s'hagin sentit acompanyats. Aquestes darreres setmanes hem pogut anar coneixent diverses experiències en l'acompanyament dins de la realitat educativa marista en moments que hem compartit de manera telemàtica com a comunitat marista: l'experiència de l'acompanyament en el dol que ens han explicat des de Maristes Montserrat (Lleida), de la qual en podeu llegir la crònica en aquesta mateixa publicació, o bé l'experiència dels joves dels moviments, que estan fent mans i mànigues per ser al costat dels infants i joves en aquest temps tan difícil i on tan important és el contacte entre uns i altres. I sense perdre de vista el que no s'ha aturat a les escoles i les obres socials des del dia 13 de març: educadors i educadores implicats en tot moment per saber com estan, físicament i emocionalment, els nens i nenes, els nois i noies, i les seves famílies.
Diu Salomé Petit, orientadora del col·legi Maristes Girona, en una entrevista que ben aviat podreu llegir de manera íntegra a la revista Maristas Siglo XXI, que, per a ella "és molt més important acompanyar emocionalment que acadèmicament". Diu: "Penso que temps per aprendre continguts en tenim moltíssim. Tota la vida, si Déu vol. Quan parlo amb els profes els dic: 'aquest nen no recordarà si durant aquest temps li vas ensenyar a multiplicar o dividir.' Recordarà la cara del seu professor quan es connectava, si estava estressat o no, si li preguntava, si li feia una broma... No recordaran els continguts del tercer trimestre, recordaran com el van viure".
D'altra banda, és interessant la reflexió que ens feia Marta Mas, orientadora del col·legi Maristes Valldemia (Mataró): cal preparar les trobades per a després del confinament, perquè les realitats que han viscut alguns nens i joves han estat dures i s'ha de preveure molt bé com serà la retrobada: "hi ha alumnes que han patit molt i aquest retrobament serà difícil. Per a altres, serà un dol. Han estat 24 hores amb la família. El fet de tornar a l'escola i que els pares tornin a treballar voldrà dir que aquesta relació tan intensa i aquesta convivència s'acabaran".
I ja hi som. En alguns casos, el moment dels retrobaments és més a prop. I els educadors i educadores saben que cal treballar-lo emocionalment. Tal com han fet durant aquest temps. I tal com faran en els moments que vindran. D'acord amb els valors maristes, són presència en les vides dels infants i joves de les escoles, les obres socials i els moviments. Són presència, tal com predicava Marcel·lí Champagnat, a qui recordem aquesta setmana amb especial tendresa. Són presència senzilla, a la manera de Maria. I aquest és el sentit de la missió marista: hi són, caminant al seu costat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario