Fa gairebé 50 dies que el nostre país es va aturar com a conseqüència de la pandèmia causada pel COVID-19. En tots aquests dies hem vist multiplicar-se els gestos de gent de tots els sectors per garantir que els altres rebéssim l'atenció adequada o els productes necessaris.
D'aquests sectors vull destacar l'esforç i la dedicació dels nostres docents. Docents que conjuntament amb els equips directius de les escoles han hagut de crear una nova escola. L'escola presencial no ha estat possible i ha nascut, temporalment, una escola virtual. No ha estat gens fàcil i, si parleu amb ells i amb els seus equips directius, us diran que per poder continuar en contacte amb els seus alumnes han fet mans i mànigues tot realitzant jornades molt llargues de treball. Però ho han fet perquè s’estimen els seus infants i joves. El millor regal per a ells seria poder retornar a les classes presencials, però això per ara no és possible. Donat que aquest regal no depèn de nosaltres us proposo que en fem un que sí que en depèn: quan us facin classe o bé acompanyament primer de tot els feu un fort aplaudiment. Se'l mereixen molt, però molt. Jo ho vull fer des d'aquestes línies. Un fort aplaudiment per a vosaltres, mestres i professors. Us ho mereixeu de tot cor.
I també vull agrair la tasca a primera línia que estan fent els nostres educadors socials tant en l'àmbit residencial com en centre obert. Acompanyant en les seves necessitats bàsiques els infants, joves i famílies més vulnerables. Com ens dieu sovint aquest dies, la principal dificultat d'aquests infants no és la bretxa digital sinó la necessitat de tenir aliments a taula i, en alguns casos, fins i tot habitatge. Gràcies per estar al costat de les famílies i poder distribuir alimentació, targetes moneder, ordinadors, material pedagògic en paper... També per a vosaltres un fort aplaudiment. Amb el llenguatge que utilitzeu sovint: us ho mereixeu, companys i companyes.
Deixeu-me que acabi amb un petit paràgraf d'"El petit príncep”, en principi un llibre per a infants.
"Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens (però n'hi ha poques que se'n recordin)".
Si podeu truqueu, digueu cada dia bon dia i un "us estimo" als vostres pares, mares, avis i àvies ja que són "el vostre amic al món" i també feu i fem una pregària per totes les persones que ens han deixat durant aquests dies. De ben segur que el Pare els ha rebut amb les portes obertes del cel.
Una forta abraçada virtual,
Llorenç
No hay comentarios:
Publicar un comentario