Per què estudiar encara l’Antic Testament?

Ja quasi no ens recordem del temps convuls que hem viscut a casa nostra des del punt de vista polític, perquè ara una altra convulsió sacseja les seguretats de la nostra civilització amb una batzegada de dimensions planetàries. S’han suspès quasi totes les activitats que no siguin imprescindibles per sostenir la vida, s’ha imposat el “distanciament social” amb la seva crueltat pels més febles; ni tan sols s’han permès els actes religiosos per acomiadar els éssers estimats.

I nosaltres, a l’ISCREB, mantenim en la mesura del possible les nostres rutines, els nostres objectius, les nostres matèries i activitats, però no «com si no passés res», sinó precisament perquè passa. Precisament perquè ens afecta. Precisament perquè volem romandre sostenint tossudament una mica de llum.

Per què llegir encara l’Antic Testament? Per què avançar entre les seves pàgines fosques de lleis i genealogies? Per què llegir-lo si el cristianisme té un inici lluminós en l’esdeveniment Jesús de Nazaret? Sí, potser algú es fa aquesta mena de preguntes. Mira que no sigui una excusa per romandre en la mandra intel·lectual de recórrer el camí d’apropar-se a aquests vells textos.

L’Antic Testament conté la saviesa mil·lenària d’un poble petit, precari i insignificant; un poble d’origen nòmada que lluita per la vida en un medi extremadament hostil, en les escletxes temporals i polítiques que troba entre els grans imperis de l’Orient Antic. La saviesa d’aquest poble el fa capaç de preguntar-se meravellat per l’origen i el sentit de la bellesa del cosmos i per la força incontenible de la natura (creació), per l’origen de la submissió d’unes persones envers les altres (Adam i Eva) i de la violència que apareix en les relacions més insospitades (Caín i Abel) fins arrasar el planeta (diluvi). Un poble que té el coratge de preguntar-se per la incidència de la injustícia humana en el desastres naturals i el desequilibri que observa en l’harmonia desitjable. Segur que no podem aprendre res?

A l’Antic Testament ens trobem amb un poble que manté la seva fe després de totes les desfetes causades per imperis més forts i malgrat la tirania dels seus governants que, un rere l’altre, deceben les seves esperances de pau i de justícia. Per les seves pàgines ressonen les veus dels sentinelles que perden la son per la justícia quan els reis, els magistrats i els dirigents, cegats pel poder i pels diners, agreugen els dolors del seu poble.

A l’Antic Testament trobem la pregària de reis que han hagut d’aprendre humilitat i la pregària de pobre gent, gent com nosaltres, gent vulnerable i vulnerada. Entre els seus versos trobem sovint el ressò del nostre desconsol, la melodia dels nostres sentiments, l’acompanyament per la cançó de la nostra vida. Entre relats i poemes peregrina humilment envers lectors i lectores un Déu bondadós i compassiu, més gran i més amable que totes les nostres penes, des de les seves pàgines camina de puntetes al nostre encontre un Déu humil... qui sap si deixarà una petjada inesborrable a la nostra vida.

MªLluisa Melero