Cada virtut, cada pensament.
Cada record, cada sentiment.
El punt de trobada
que cadascú buscava.
Ens reunim en un medi físic:
en bars, discos i algun edifici.
Però el que de veritat importa
és obrir la nostra porta,
deixar lliures els nostres aparadors,
per ensenyar com són d’aclaparadors.
El nostre interior
és més superior,
que aquell món exterior,
que és tan i tan inferior.
Repeteixo de nou,
no us deixeu endur pel que us mou:
modes i tendències modernes,
no són més que externes.
Fabrica’t en el teu interior:
en pensament, esperit i cor.
Sigues tu mateix
i navega lliure com el peix
per les aigües blaves de la vida
que es poden fer negres, això,
ningú ho oblida.
I llavors quan estiguis preparat
algun punt comú ja hauràs trobat.
El teu punt de connexió amb la gent,
ensenya’ls a no ser independent.
Obre’t i descobriràs,
el teu punt d’enllaç.
Tots som iguals
i per tant hem de ser tolerants.
Cada passió, cada sentiment.
Cada visió i cada pensament.
Els nostres punts de trobada,
per entendre’ns d’una tirada.
Tots hi coincidirem
en un mateix moment.
La vida és un constant sofriment
no en facis un agreujament.
No val la pena viure amargat,
pensant que cap amic has trobat.
Reuneix-te amb els que t’estimen
que en la teva societat hi viuen.
En la vida s’ha de ser obert
per veure com el somni de la vida se t’ha complert.
JOSEP AGUILAR
No hay comentarios:
Publicar un comentario