Com si comencés a sortir d’un somni, així em sento, Senyor Jesús.
Començo a assaborir una nova albada, i és com la pau després de la tempesta.
Un arc de Sant Martí s’obre sobre la meva vida en recerca i ara sé que després
de la tempesta ve la calma.
Senyor Jesús, Senyor de l’assossegament i de la serenor, acompanya’m en aquest
nou camí que estreno.
Jo vull, Senyor, posar
els meus ulls a dins.
Vull obrir els ulls del cor i amb 'nous ulls de veure' mirar la llum i buscar
el bé i la bellesa, la veritat i l’amor al meu cor amagat i silenciós.
Vull, Senyor, construir
la meva vida des de la Vida.
Vull aixecar el meu vol des d’una llibertat responsable.
Vull fer veritat en el meu camí des de la Veritat.
Vull, Senyor, viure l’amor i el servei des de l’Amor.
Et necessito, Tu que ets la resposta a la meva recerca.
Senyor Jesús, jo vull un
sentit per a la meva vida.
Vull créixer buscant raons per a la meva existència;
trobar l’ideal, la norma,
el model de ser home.
Vull, Senyor Jesús,
orientar la meva vida, donar-li rumb;
saber la raó del meu origen,
d’on vinc.
Vull que el riu de
la meva vida tingui en tu el seu
pou.
Vull saber la raó del
que faci a la vida;
saber si la meva vida
val la pena viure-la.
Vull que el sentit de
la meva vida siguis tu.
Vull saber vers on camino, saber quin és el destí i la meta de la meva vida.
Vull que tu, Crist Senyor, siguis el final del meu camí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario