Arribà, doncs, en
una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que
Jacob havia donat al seu fill Josep; allà hi havia el pou de Jacob. Jesús,
cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una dona
de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: "Dóna’m aigua." Els
seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar. Però la dona
samaritana preguntà a Jesús: "Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua
a mi, que sóc samaritana?" Cal recordar que els jueus no es fan amb els
samaritans. Jesús li respongué: "Si sabessis quin és el do de Déu i qui és
el qui et diu: Dóna’m aigua, ets tu
qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva." La dona li
diu: "Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs,
l’aigua viva? El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell
com els seus fills i el seu bestiar? ¿Qué potser ets més gran que no pas ell? Jesús
li respongué: Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. Però el qui
begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré
es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna." Li diu
la dona: "Senyor, dóna’m aigua d’aquesta! Així no tindré més set ni hauré
de venir aquí a pouar." Ell li diu: "Vés a cridar el teu marit i torna."
La dona li contesta: "No en tinc, de marit." Li diu Jesús: "Fas
bé de dir que no en tens. N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu
marit. En això has dit la veritat." La dona li respon: "Senyor, veig
que ets un profeta. Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però
vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem." Jesús li diu:
"Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni
aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres
sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. Però arriba
l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit
i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per
això els qui l’adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat." Li diu la
dona: "Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens
ho explicarà tot." Jesús li respon: "Sóc jo, el qui et parla."
En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona,
però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella.
Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:
"Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?" La gent va sortir del poble i l’anà
a trobar. Mentrestant, els deixebles el pregaven: "Rabí, menja." Però
ell els contestà: "Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu."
Els deixebles es preguntaven entre ells: "És que algú li ha portat menjar?"
Jesús els diu: "El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur
a terme la seva obra. ¿No teniu costum de dir: Quatre mesos més i ja serem a la sega? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja
són rossos, a punt de segar! El segador ja cobra el jornal i recull el gra per a
la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i sl segador. En aquest cas
té raó la dita: Un és el qui sembra i un altre
el qui sega. Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres
van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball." Molts
dels samaritans d’aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que
assegurava: "M’ha dit tot el que he fet." Per això, quan els
samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar
dos días. Per la paraula d’ell mateix encara molt més van creus, i deien a la
dona: "Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i
sabem que aquest és realment el salvador del món."
Déu manté la seva
fidelitat amb el poble d’Israel al desert, i li dóna l’aigua que necessita per apaivagar
la seva set. Més endavant, donarà al seu fill Jesús l’aigua viva que apaga la
set de les necessitats més profundes que habiten en els cors de les persones.
No hay comentarios:
Publicar un comentario