Tinc Set del Déu Viu

Podria seguir així, anar tirant més o menys.
Per què complicar-me la vida?
Tampoc és per prendre-s’ho tan seriosament, oi?
Però tinc set del Déu viu.

Voldria no haver d’escollir,
no haver de prendre una decisió,
preferiria no fer una opció.
Per a què tanta exigència?
Tampoc és per posar-se tan radical, oi?
Però tinc set del Déu viu.

Fins aquí he arribat, i aquí m’aturo.
A mi que no em despertin, estic cansat.
Ja està bé, no?, total… per a què?
Però tinc set del Déu viu.

No voldria renunciar a res.
No seria millor apuntar-se a tot?
Sense decidir-se per res,
sense arriscar-hi res.
Però tinc set del Déu viu.

Penso que Jesús fou un bon home
que digué coses bones i les féu.
El mataren cruelment i injustament.
Sóc un admirador de la seva figura històrica.
Però tinc set del Déu viu.

Crec en Crist i en el seu missatge,
la seva sí que és una vertadera religió.
Crec que tinc fe,
tot i tant dubte i confusió.
Crec que encara em queda esperança
tot i el que veig.
Però tinc set del Déu viu.

Sóc bastant religiós a la meva manera.
Ni sóc un sant d’altar
ni una mala persona, crec.
Un cristià de sempre, de tota la vida.
És a dir, com tots,
una mica rutinari
i no gaire complidor, és cert.
Però tinc set del Déu viu.