miércoles, 17 de agosto de 2016

El club dels poetes morts

No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te, que és gairebé un deure.
No abandonis les ganes de fer de la teva vida alguna cosa extraordinària.
No deixis de creure que les paraules i les poesies sí que poden canviar el món.
Passi el que passi, la nostra essència està intacta. Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi. Ens venç, ens fa mal, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història. Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua: tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somniar, perquè en somnis és lliure l’ésser humà.
No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci. La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis. Fuig. Diu el poeta: «Emeto els meus udols pels sostres d’aquest món».
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer bella poesia sobre petites coses, però no podem remar contra nosaltres mateixos. Això transforma la vida en un infern.
Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida per endavant.
Viu-la intensament, sense mediocritat.
Pensa que en tu està el futur i fes la teva feina amb orgull i sense por.
Aprèn dels qui et poden ensenyar. Les experiències dels qui ens han precedit,
dels nostres «poetes morts», t’ajuden a caminar per la vida.
La societat d’avui som nosaltres: els «poetes vius».
No permetis que la vida et passi a tu sense que la visquis...



No hay comentarios: