I així,
després d’esperar tant, un dia com qualsevol altre vaig decidir triomfar...
Vaig decidir
no esperar les oportunitats, sinó buscar-les, vaig decidir veure cada problema
com l’oportunitat de trobar una solució, vaig decidir veure cada desert com l’oportunitat
de trobar un oasi, vaig decidir veure cada nit com un misteri per resoldre, vaig
decidir veure cada dia com una nova oportunitat de ser feliç.
Aquell
dia vaig descobrir que el meu únic rival no eren més que les meves pròpies
debilitats, i que, en aquestes, hi ha l’única i millor forma de superar-nos,
aquell dia vaig deixar de tenir por de perdre i vaig començar a tenir por de no
guanyar, vaig descobrir que no era jo el millor i que potser mai no ho he estat,
em va deixar de preocupar qui guanyés o perdés, ara m’importa simplement saber-me
millor que ahir.
Vaig aprendre
que el que és difícil no és arribar al cim, sinó no deixar de pujar mai.
Vaig aprendre
que el millor triomf que puc tenir és tenir el dret de dir-li a algú «amic».
Vaig descobrir
que l’amor és més que un simple estat d’enamorament, «l’amor és una filosofia
de vida».
Aquell
dia vaig deixar de ser un reflex dels meus escassos triomfs passats i vaig començar
a ser la meva pròpia tènue llum d’aquest present.
Vaig aprendre
que de no serveix per a res ser llum si no has d’il·luminar el camí dels altres.
Aquell
dia vaig decidir canviar tantes coses...
Aquell
dia vaig aprendre que els somnis són només perquè es facin realitat, des d’aquell
dia ja no dormo per descansar...
Ara
simplement dormo per somniar.
WALT DISNEY
No hay comentarios:
Publicar un comentario