Jesús, tot passant,
veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar:
"Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?" Jesús respongué:
"No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es
manifestin en ell les obres de Déu. Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les
obres del qui m’ha enviat: però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot
treballar. Mentre sóc al món, sóc la llum del món." Dit això, escopí a
terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué:
"Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir enviat." Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi. Els veïns
i els qui sempre l’havien vist captant comentaven: "Aquest, ¿no és el qui
s’asseia a demanar caritat?" Uns deien: "Sí que és ell." Altres contesstaven:
"No és pas ell: és un que s’hi assembla." Ell digué: "Sóc jo
mateix." Llavors li preguntaren: "Doncs com és que se t’han obert els
ulls?" Ell respongué: "Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha
estès sobre els ulls i m’ha dit: “Vés a Siloè i renta-t’hi”. Jo hi he anat, m’he
rentat i ara hi veig." Li digueren: "On és, aquest home?" Respongué:
"No ho sé. Dugueren als fariseus el qui abans era cec. El dia que Jesús havia
fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. També els fariseus li van preguntar
com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué: "M’ha posat fang sobre els
ulls, m’he rentat i ara hi veig." Alguns dels fariseus començaren a dir:
"Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu."
Però altres replicaven: “Com és possible que un pecador faci uns senyals tan
prodigiosos?" I estaven dividits entre ells. Llavors es tornaren a adreçar
al cec i li digueren: "I tu, què en dius del qui t’ha obert els ulls?"
Ell respongué: "Que és un profeta." Els jueus no es van creure que
aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar
els pares del qui ara hi veia i els van interrogar: "¿És aquest el vostre fill,
el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?" Els
seus pares respongueren: "Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i
que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres
no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de
si mateix." Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus,
que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que
Jesús era el Messies. Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i
que l’interroguessin a ell mateix. Llavors van cridar per segona vegada l’home
que havia estat cec i li digueren: "Dóna glòria a Déu reconeixent allò que
nosaltres ja sabem: aquest home és un pecador." Ell contestà:
"Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi
veig." Ells insistiren: "Digues què t'ha fet. Com t’ha obert els
ulls?" Ell els respongué: "Ja us ho he dit i no me n'heu fet cas. Per què
voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer
deixebles seus?" Ells el van insultar i li digueren: "Deixeble seu, ho deus ser tu!
Nosaltres som deixebles de Moisès. I de Moisès, sabem que Déu li va parlar,
però aquest no sabem d’on és." L’home els contestà:
"Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m’ha obert els ulls, i
vosaltres no sabeu d’on és. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí
que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. Mai no s’havia
sentit a dir que ningú obrís els ulls d’un cec de naixement. Si aquest no
vingués de Déu, no hauria pogut fer res." Ells li van replicar: "Tot
tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?" I el van treure fora.
Jesús va sentir a dir que l’havien tret fora i, quan el trobà, li digué:
"Creus en el Fill de l’home?" Ell li va respondre: "I qui és,
Senyor, perquè hi pugui creure?" Li diu Jesús:
"Ja l’has vist: és el qui et parla." Ell va
afirmar: "Hi crec, Senyor." I el va adorar. Llavors Jesús afegí:
"Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen,
hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs." Ho van sentir
alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: "¿És que nosaltres
també som cecs?" Jesús els contestà: "Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com
que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix."
Déu no es fixa en les
aparences, sinó en el cor; i sap que, moltes vegades, no tenim vida al nostre
interior. Aquesta Paraula ens crida a aixecar-nos d’entre els morts, a deixar
curar les nostres cegueres, i a caminar com a fills de la llum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario