El maig de 1824 es beneeix la primera pedra d’una casa gran i nova per a
la comunitat marista que ja no té lloc a La Valla.
I tots col·laboren en la construcció: germans, gent del poble i el mateix
Marcel·lí.
És una vall estreta plena d’arbres i refrescada pel riu Gier. Al matí hi
ressonen les cançons i pregàries de la missa a l’aire lliure, i després, durant
el dia, els cops dels pics tallant la roca, les carretes que porten fusta i
pedres, el xapoteig dels treballadors a l’aigua cristal·lina del riu. Quan cau
la nit, el silenci i els estels rejoveneixen els cossos i omplen d’alegria els
cors per l’obra realitzada.
A l’octubre està feta la major part de l’obra. Es posa la teulada abans
de les gelades de l’hivern, i el maig de 1825 s’instal·len a la nova casa 20 germans
i 10 postulants.
Marcel·lí ha suportat burles, però s’ha fet un
entre els germans.
DÉU, PARE DE TOTS ELS HOMES:
TU ENS HAS DONAT MARIA COM A MARE NOSTRA,
PER MITJÀ DEL TEU SERVENT MARCEL·LÍ,
I ENS HAS CRIDAT A TOTS
A FORMAR LA FAMÍLIA MARISTA.
AJUDA’NS A CRÉIXER COM A FAMÍLIA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario