Marcel·lí explicà el dejuni que agradava a Déu:

* Hem de fer dejunar els ulls. Hem de mirar endins. Hem de ser profunds i no perdre’ns en superficialitats.

* Hem de fer dejunar la llengua. Hem de parlar més amb Déu i amb un mateix. Hem de buscar les paraules autèntiques que ens posen en contacte amb els altres, deixant sense aliment les paraules buides i sobretot les paraules ofensives.

* Hem de fer dejunar els defectes, l’egoisme, els capricis. Hem de deixar que es vagi quedant sense forces la nostra peresa, la nostra tristesa, el nostre orgull.

* I, finalment, hem de prendre molt aliment al nostre cor i al nostre esperit. Hem de resar amb fe i amb fervor. Hem de participar a l’eucaristia. Hem d’obrir el cor als pobres. Hem d’ajudar molt la gent necessitada.