LA CREACIÓ DE LA INQUISICIÓ MEDIEVAL

La creació de la Inquisició fou deguda a l’aparició d’una sèrie de corrents antieclesiàstics de caràcter popular que volien trencar l’excessiva vinculació entre el poder feudal i el poder religiós. Sobresortiren, el catarisme i el valdesisme, els quals cercaven la puresa de vida i empraven la pobresa com a reacció també enfront d'una burgesia mercantil que anava enfortint la seva posició social.

Davant la creixent difusió del catarisme al nord d'Itàlia i al Llenguadoc, el papa Alexandre III decidí intervenir. Convocà un concili a Tours l’any 1163, on es decidí que:

- l'autoritat episcopal havia de buscar i aclarir les actituds de fe,

- els heretges havien de ser expulsats de les terres i empresonats pels prínceps, i que 

- calia descobrir les seves reunions secretes.

Fins llavors l’autoritat episcopal rebia les denúncies, ara era ella la que havia de buscar els heretges.

Era un tribunal, presidit per un cardenal legat pontifici, que aplicava com a sancions: la presó i excomunió, la confiscació de béns i l'enderrocament dels castells refugi d'heretges. Exigia al bisbe, clergat, caps municipals i poble prestar el jurament de fer conèixer tots els heretges. El seguici cardenalici el formaven cistercencs, encarregats de l’acció judicial concreta.

Quan Alexandre III, convocà el III Concili Laterà el 1179, s'havia produït un nou fet: la petició de Pere Valdès de poder predicar lliurement; per això, el concili cridà a la defensa armada de la fe.

A l'assemblea de Verona, l'any 1184, s’acabaren de concretar les decisions de Tours: la visita episcopal caldrà fer-la una o dues vegades l'any i s’obligarà la delació d'heretges, aquests hauran de mostrar-se bons catòlics després de jurar no pertànyer al catarisme, sinó seran castigats pel bisbe. Les viles que s'oposin a les mesures episcopals seran castigades amb l’interdicte i els culpables seran entregats al braç secular, que els aplicarà l’animadversió deguda; els prelats tenen tota la jurisdicció sobre aquesta matèria. Els bisbes no sempre compliren aquesta tasca i els papes nomenaren també legats, això feu que entre els segles XII i XIII funcionessin, de forma concurrent, la Inquisició episcopal i la Inquisició papal delegada.

L'any 1198 Pere el Catòlic, decretava la pena de mort a la foguera per als heretges. De fet, un tribunal episcopal de l’imperi l'havia precedit l'any 1172, recordant com l'Antic Testament imposava pena de mort contra els blasfems. L'emperador Frederic II, l'any 1224, estengué la pena de mort per foc, sent acceptada per la Inquisició com a pena màxima.

Durant el pontificat de Gregori IX (del 1227 al 1241), es plasmà la Inquisició com institució pròpia. La butlla Excomunicamus, del febrer de 1231, aplegava totes les disposicions promulgades fins aleshores i els donava valor de llei universal: s'establia la pena d’excomunió i, si al cap d'un any l'afectat no aconseguia que li fos aixecada, esdevenia heretge convicte, podent ser castigat amb la pena de mort; els seus fills fins a la segona generació no podien accedir a càrrecs eclesiàstics; es prohibia apel·lar a tribunals superiors; s'establia la confiscació de béns, distribuïts en tres terços - un per a l'acusador, l'altre per a la reparació de la muralla, el tercer per a usos diversos -, i la prohibició de sepultura eclesiàstica.

El papa mitjançant els decrets de l'abril de 1239, confià als dominicans francesos, tot just acabats de fundar, i també als franciscans de Navarra, 24 d'abril de 1238, la feina de vigilar i castigar l'heretgia. És considerada com l'acta de naixement de la Inquisició medieval, anomenada per alguns Inquisició monàstica.