Guillem de Belibaste, al començament del segle xIv, hagués dut el catarisme fins a Beseit, de no haver estat
enganyat per Arnau Sicre, que l'atragué fins a terres del comte de Foix i
l'entregà a la Inquisició l'any 1320.
Es diu d’ell que fou l’últim perfecte càtar ja que la seva mort a la
foguera és l’última de la qual es té constància. Així doncs, n’explicarem la
història que ens mostra, a més a més, les peripècies que havien de fer els càtars
per escapolir-se de la Inquisició.
«Guillem de Belibaste va néixer a
Cuberes, en el vescomtat de Narbona, era un perfecte càtar. Va ser empresonat a
Carcassona junt amb un altre perfecte, Felip d’Alairac. Tots dos aconseguiren
escapar, però mentre que Alairac va ser arrestat i cremat, Belibaste va poder
emigrar a Catalunya on, a Lleida, feu de teixidor. Temps després fugí al sud i
s’establí a Morella, al Maestrat, on feu de cisteller i tingué cura de les
petites comunitats d’aquesta vila i d’una de propera al poble de Sant Mateu.
Per a poder passar desapercebut s’acompanyava sovint d’una dona, Ramona de
Junac, però queda clar que sempre la respectà. Belisbaste es relacionà sovint
amb la família Mauri, que portaven la casa càtara de Sant Mateu.
Tornant ala Llenguadoc coneixerem a Arnau Sicre, el traïdor de la història.
Era fill d’un notari i d’una reconeguda càtara, Sibil·la de Balle, que havia
mort a la foguera. Ell es deia catòlic i volia recuperar els béns familiars que
estaven en mans de la Inquisició i per això havia d’entregar a aquesta un
perfecte càtar. Li arribà la notícia de que a Sant Mateu hi havia una casa càtara
i s’hi establí de sabater. Aviat es relacionà amb els Mauri que li presentaren
a Belisbaste. Una cosa va dur a l’altre i Arnau va saber enganyar hàbilment al
perfecte perquè l’acompanyes fins a Tírvia on suposadament els esperava la tia
rica d’Arnau. A Tírvia, terres de Foix, els esperaven els inquisidors, que
apressaren a Guillem i retornaren els seus béns familiars a Arnau de Sicre.
Belisbaste fou portat pres a
Carcassona a finals d’agost del 1321, i més tard cremat a Vilaroja-Termenès
No hay comentarios:
Publicar un comentario