El maniqueisme és el precursor del catarisme. El seu fundador, Mani,
va néixer a Babilònia el 14 d’abril del 216. Fou influït pel sincretisme, tendència
a fondre en un diversos elements religiosos i filosòfics considerats
heterogenis. Mani en la seva joventut formà part d’una secta baptista molt
rigorosa, però mantingué estrets contactes amb jueus i cristians. En un viatge
a l’Índia conegué el budisme. L’any 240 tingué una revelació: creia que ell
havia d’integrar Zoroastre, Buda i Jesús, per això la religió maniqueista és un
sincretisme del zoroastrisme, el budisme i el cristianisme. Per a Mani hi havia
dos principis suprems i eterns, el de la llum i el de les tenebres, evidentment
irreconciliables; és el sistema dualista. El Pare, el Bé, amb la seva lluita
establerta contra Satanàs, el Mal, necessita l’ajut de missatgers. Aquests
foren Buda per a l’Índia, Zoroastre per a Pèrsia, i Jesús per a tot el món
occidental. Cap d’ells se’n va sortir i ara arriba Mani, «el segell del profeta».
Però es creia el darrer missatger, sinó era escoltat el món s’acabaria.
Mani morí entre reixes l’any 277, els seus deixebles foren perseguits i
fugiren cap a Occident i a la Xina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario