itinerari La Valla
Maristes Nous en Missió. I ja em veus amb ganes, no només de veure les estructures noves de l'Hermitage i La Valla, sinó també de viure els aires nous de la nostra comunitat.
Avui, la sortida. Un dia perfecte. Ni encarregat expressament hauria sortit així. He triat anar des de La Valla a l'Hermitage. Però marxo amb deures: deu ratlles per explicar el que sentiré aquesta tarda quan vagi de La Valla a L'Hermitage, em demana la Marta
Escolto, miro, oloro, toco, parlo, medito. Què diré?
Que no m'estranya que Marcel·lí entengués bé a Déu: el tenia tan a prop! Tot el paisatge ens porta a Déu.
Caminava en silenci per aquells camins que oloraven a molsa, a flors, a fems, a humit... I tot era un sedant: tots els matisos dels verds decorats per les flors més senzilles dels marges i les dels fruiters exuberants; els grills monocordes que posaven la base per al lluïment de cucuts i altres ocells que no sé anomenar; rierols d'aigua; casetes escampades pel camí, cavalls que decoraven els prats...
"Si el món ja és tan formós, Senyor, [...] què més ens podeu dar en una altra vida?", reclamava el poeta Maragall a Déu.
Doncs potser la resposta és gaudir d'aquestes belleses naturals acompanyada dels meus germans d’Emmaús, amb qui compartir els somni de la nostra vida. Saber que vivint en comunió amb els altres, tot és més fàcil, tot és possible, fins i tot somiar un món nou.
Carme Fornells i Sala
Carme Fornells i Sala
No hay comentarios:
Publicar un comentario