El jove preguntà a un pare del desert:
- Pare, ¿com es construeix una comunitat?
- Com una casa -respongué el monjo-. Pots fer
servir pedres diferents, però el que importa és el ciment que les uneix.
- Quin és el ciment de la comunitat? -insistí.
El monjo, somrient, li digué:
- El ciment està fet de sorra i cal, que són
materials molt fràgils. Amb una mica d’aire volen. També el que uneix en la
comunitat, el nostre ciment, és la nostra fragilitat i la nostra pobresa.
Des del servei i la pobresa aprenem a viure
en comunitat, sabent que ens necessitem mútuament i depenem els uns dels altres.
Pastoral Marista
No hay comentarios:
Publicar un comentario