Quan canviem d’any, inevitablement, sempre ens sorgeixen els desitjos, els objectius o els reptes. Aquest 2021, per tal com vam viure el 2020 passat, crec que tots plegats hi pensat d’una forma molt especial. Si parlem doncs, de desitjos no es tracta de fer balanç del 2020, sinó que es tracta, més aviat, de pensar com afrontem el 2021. La realitat de la pandèmia ens ha posat i ens posa en una situació diferent i incerta que potser ens pot arribar a paralitzar i, com a conseqüència, pot fer que acabem perdent la capacitat de somiar. Els Maristes, lògicament, no som aliens a aquesta realitat, tot al contrari, hi estem ben ficats i ben compromesos. Per això m’agradaria compartir aquests desitjos, objectius i reptes per al 2021 com a Maristes.
Un aspecte a tenir en compte abans de plantejar-nos qualsevol desig és prendre consciència que la incertesa o la desorientació que ens porta inevitablement la pandèmia més que paralitzar-nos ens ha de fer privilegiar allò que és essencial, allò que ens aguanta, allò que ens sosté, que ens dona el sentit de viure i d’ajudar que els altres visquin.
Un primer desig té relació amb el fet que els Maristes som aquí per crear i per fer créixer un món millor i, en aquests moments, potser la millor expressió és la de “tenir cura”. Marcel·lí Champagnat es va desviure per les persones que l’envoltaven, va tenir cura dels primers germans maristes, dels infants i joves amb qui va conviure. Per tant, un primer desig és que tinguem cura els uns dels altres, dels més vulnerables, dels últims, de la mare terra... segur que així estem creant un món millor.
Un segon desig és que intensifiquem el nostre vessant comunitari. Una crida a pensar més en els altres que en nosaltres mateixos. Quan engeguem un projecte, quan afrontem un repte, si ho fem en grup, en comunitat... no sumem, sinó que multipliquem els èxits, les amistats, el nostre propi creixement com a persones. Els Maristes som comunitaris de mena, és al nostre ADN, és el primer que va fer Marcel·lí amb els primers germans maristes: van crear una comunitat que ho compartia tot. En un món individualista el meu desig com a marista és que visquem amb profunditat el nostre vessant comunitari.
El tercer desig és que com a Maristes siguem persones alegres, senzilles, properes i compromeses amb el servei. Alegres, amb sentit de l’humor. Senzilles, que no compliquen les coses, sense artificis ni ostentacions. Properes a les persones, l’estar proper et fa ser sensible a les necessitats dels altres. I compromeses en el servei, que sempre estiguem a punt per donar un cop de mà. Així eren Maria i Marcel·lí i per això ell ens va posar el nom de “Maristes” per recordar-nos que també hem de viure com Maria: alegres, senzills, propers i compromesos.
I el darrer desig és que siguem gent somiadora, gent amb esperança. Els somnis i l’esperança són fars de llum que ens poden il·luminar i que poden il·luminar els altres en la por i la foscor que a vegades podem sentir. Que el 2021 sigui un any de llum, de somnis i d’esperança per a totes i tots.
Bon any 2021!
G. Ramon Rúbies, director del col·legi Maristes Anna Ravell de Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario