El rei i el captaire

“Pidolant de porta en porta, anava caminant pel camí que duia a la ciutat, quan a la llunyania va aparèixer la teva carrossa d’or, com un somni prodigiós, i vaig preguntar-me qui devia ser aquell rei de reis. Va créixer la meva esperança i vaig pensar: s’han acabat els dies dolents, i em vaig disposar a esperar que ploguessin les almoines espontànies i que la pols aparegués sembrada de riqueses. La carrossa va aturar-se al meu costat. Vas fixar la mirada en mi i vas baixar amb un somriure. Em vaig adonar que havia arribat per fi l’hora de la meva sort. De sobte, tu vas allargar la mà dreta i em vas preguntar: Què tens per donar-me?
Ah, quina raresa reial allargar la mà al captaire per demanar-li almoina! Jo romania confós i perplex. A la fi, vaig treure de la meva alforja el gra de blat menys petit i te’l vaig donar.
Però quina va ser la meva sorpresa quan, al capvespre, en buidar el meu sac a terra, vaig trobar un petit gra d’or entre el miserable munt. Em vaig posar a plorar amargament i vaig pensar: Per què no he tingut prou coratge per donar-me jo mateix?

Rabindranath Tagore