Autenticitat

Davant els miratges i les mentides, davant les màscares i les façanes, davant les convencions sense ànima, davant els silencis còmplices, davant la perfecció impossible, davant la negació de les pròpies capacitats, davant l'aïllament innecessari, davant les falses seguretats,... toca despullar-se de capes i deixar que apunti la veritat nua. Atrevir-se a ser un mateix (sí, una frase que pot no significar gens, però també pot significar tant).
De vegades, hi ha succedanis de vida, de fe, de riscos, de somnis, que apaguen la Vida veritable que podem dur dins nostre. Hi ha petits tresors que semblen anunciar respostes, però en realitat s'acaben convertint en pols. Hi ha un afany d'emocions, aromes, sentiments, intensitats, que poden entretenir-nos sense deixar-nos assaborir de debò els dies. Hi ha ideals que necessiten una mica de realitat, per a no convertir la nostra història en ficció impossible. Un crit s'alça avui, incontestable: Viu!
És curiós, quantes convencions hi ha en el nostre món, façanes, una certa hipocresia (sé que és paraula dura). Quanta negació o silenci hi ha sobre el que veritablement ens importa. I no obstant, la veritat humil és tan tranquil·litzadora!
Tots tenim ferides, idees, anhels, pors. Tots atresorem esperances. Tots guardem memòria d'errors. Tots tenim la nostra dosi de nostàlgia i el nostre espai de festa. Per què no relacionar-nos des d'aquesta veritat nua, vulnerable, però honesta, encara que de vegades espanti. 

Pastoralsj