La paradoxa de la vida

La paradoxa del nostre temps és que tenim edificis més alts però enteniments curts, autopistes més amples però punts de vista més estrets. Gastem més però tenim menys, comprem més però gaudim menys.
Tenim cases més grans però famílies més petites, més compromisos però menys temps. Tenim més coneixement però menys criteri, més experts però més problemes, més medicines i menys salut. Hem multiplicat les nostres possessions, però hem reduït els nostres valors. Parlem molt, estimem poc, odiem massa. Aprenguérem a estimar una vida però no a viure-la plenament. Hem arribat a la lluna i tornat però tenim problemes a l'hora de creuar el carrer i conèixer al nostre veí... Hem conquerit l'espai exterior però no l'interior, netegem l'aire però contaminem les nostres ànimes. Tenim majors ingressos, però menys moral. Hem augmentat la quantitat però no la qualitat.
Aquests són temps de persones més importants amb caràcters més dèbils, amb més llibertat però menys alegria, amb més menjar, però menys nutrició. Són dies en els quals arriben dos sous a casa però augmenten els divorcis, són temps decases més boniques, però llars trencades, un temps amb massa a la façana i poc de portes endins. I és un temps que la tecnologia pot fer-te arribar aquest missatge i al mateix temps tu pots decidir marcar la diferència o prémer el botó d’ eliminar .

"No guardis res per a una ocasió especial" Cada dia que vius és una ocasió especial, per això...
Llegeix més i neteja menys. Asseu-te en la terrassa i admira la vista sense fixar-te únicament en les males herbes. Passa més temps amb la teva família i amics i menys temps treballant. La vida és una successió d'experiències per a gaudir no per a sobreviure... Utilitza les teves copes de cristall, posa't la teva roba nova per a anar al supermercat. No guardis el teu millor perfum per a aquesta festa especial, utilitza’l cada vegada que et donin ganes de fer-lo.
Les frases "algun dia", "un d'aquests dies"... desterra-les del teu vocabulari. Si val la pena fer-ho, escoltar-ho, veure-ho, vull poder gaudir-ho ara. Si sabéssim el temps de vida que ens queda, segurament desitjaríem estar amb els nostres éssers benvolguts, aniríem a menjar el nostre menjar preferit, visitaríem els llocs que estimem... Són petites coses les quals ens faran empipar si sabéssim que les nostres hores estan limitades... Empipats perquè deixem de veure als nostres millors amics, empipats perquè no escrivim aquelles cartes que pensàvem escriure "un d'aquests dies", empipats i trists perquè no vam dir als nostres pares, germans, fills, nebots, amics, quant els volem.
Per això... no intentis alentir o detenir o guardar res que agregaria riure i alegria a la teva vida, cada dia, hora, minut, setmana és especial.