-Per què? Per què? Per
què cada nit tinc el mateix somni? Carrers foscos, solitaris, per on només, de tant
en tant, hi passa gent. Tristor, fredor són els sentiments que m’envolten,
camino sense saber cap a on dirigir-me i només sento el soroll dels meus
passos, com si estigués en una cambra buida. Aire!, em falta aire!, no puc
respirar!, ajuda, si us plau, ajuda! Ningú no m’escolta i ningú no m’ajuda, i
de cop em desperto, em trobo al llit de la meva habitació, envoltada per la llum
del sol que entra per la finestra. Penso, intento esbrinar el sentit d’aquest
somni tan estrany i que tinc cada nit.
De cop sento a la meva
mare que em crida, diu que vagi a esmorzar o arribaré tard a l’escola, m’aixeco
i així comença un nou dia per a mi.
Em presento, em dic Mia
i sóc una estudiant de 3r ESO. Tinc un petit secret que, de moment, no he
explicat a ningú, bé, si no ja no seria un secret, oi? Aquest no és que sigui
gaire cosa, però per una part m’amoïna, és un somni que, des de fa una mica més
d’un mes, em visita cada nit. Ni jo mateixa l’entenc, i és per això que no
l’explico a ningú, perquè ja sé que no em donaran resposta.
Normalment sóc una noia
molt alegre i riallera, però, com ja us he dit, aquest somni em desconcerta i
em capfica. Per una part em fa una mica de por, por que alguna vegada em passi
i es faci realitat, perquè l’única cosa que entenc és que al seu interior no hi
ha ningú que m’ajudi, és més no hi ha ningú a qui conegui. A la realitat, això
no em passa, estic envoltada d’amics i de gent que m’estima, i això, encara em
fa amoïnar més.
-Ei Mia! Hola!
-Ah, hola Yui! què, com
va?
-Això t’ho hauria de
preguntar jo, no creus? Perquè et veig molt apagada últimament, em pots dir què
et passa?
-No res, de debò, estic
bé.
-Això no és veritat. Ja
saps que et conec molt bé i sé que estàs preocupada per alguna cosa, però em
falta saber què és.
-D’acord, t’ho
explicaré, però promet-me que no ho diràs a ningú.
-Confia en mi.
-Veuràs és que
últimament tinc un somni que...
Li vaig explicar tota la
història, i quan vaig acabar:
-Caram noia, si que és
estrany, no? Realment no et puc dir què és, però tinc una idea perquè puguis
entendre’l, l’únic que has de fer és pensar, mentre estiguis somiant, para un
moment i analitza la situació, fixa’t bé en allò que veus i escoltes, i segur
que així trobaràs alguna pista que t’ajudarà a compendre’l.
-Moltes gràcies Yui, ara
estic més tranquil·la. Necessitava explicar-ho a algú, sincerament.
-De res Mia, per a què
estan les amigues si no?
Aquella mateixa nit, el
vaig tornar a tenir i aleshores vaig recordar allò que m’havia dit la Yui.
Vaig deixar de caminar
per aquella foscor, i vaig mirar a un costat i a un altre, aleshores a
l’horitzó vaig poder veure una petita llum, que gairebé no es distingia, i va
ser llavors quan vaig començar a sentir una veu, al principi no entenia el que
deia, però poc a apoc s’escoltava més clarament:
-Estàs a punt de superar
les teves pors,-deia- confia en tu mateixa i podràs aconseguir allò que vols,
ara tria el camí per poder sortir de la foscor, però recorda que en un somni
pots trobar les respostes als sentiments més profunds del cor.
Ara ho entenia, per fi!,
realment la por més gran que tenia era a quedar-me sola, sense ningú que
m’estimés, però es podria dir que ni jo mateixa ho sabia, mai m’ho havia
plantejat d’aquesta manera, i aquest somni simbolitzava un punt de trobada amb
aquest sentiment, per tant gràcies a ell ho he descobert, i he après que he de
confiar en mi mateixa i en les persones que m’envolten, es podria dir que PER
FI M’HE TROBAT.
AMY
