Sento que es tot molt solitari, com si faltes una part dins del teu cor. Crec que esta bé trobar a faltar algú o plorar per algú perquè tenim sentiments, pero a la vegada no podem dependre de algú, la nostra estabilitat emocional no depèn de ningú, de res, nomès de nosaltres mateixos. I en aquest text es com que plora perquè ha perdut algú o alguna cosa especial i per això es sent buit. Podem estar tristos una estona però no més perquè tenim que seguir la vida i no per sentiments d’aquests ens morirem. No vivim per els demès, vivim per nosaltres mateixos. Està molt bé el poema però això significa que no la superat per tant encara segueix amb un buit que trigarà en omplirse o potser no ho farà mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario