La litúrgia es repeteix cada dia sense deixadesa, sense avorriment, tornant a recitar doxologies sense buscar la versemblança dels actors, més aviat amb la pulcritud de sentiment dels músics, amb la dignitat dels honors i els homenatges, amb la precisió neta de la disciplina esportiva. I cadascú sap com i per què repeteix la càrrega de sentit laudatori, la remembrança històrica i al·legòrica, la petició, la reverència, la predisposició... La monotonia no buida les paraules; és precisament aquest dotar-les de pompa el que salva el pes i la càrrega de cada significat. L'èmfasi recau en la fórmula i en l'acatament voluntariós de la cerimònia. I això l'eleva. I la tenacitat la fa segura. La pregària s'acosta, llavors, al temps geològic, forma part de la substància del món, i és un port segur, una mena de veritat, per la seva força estable. La litúrgia és acollidora perquè és l'espectacle d'una mà oferta sense condicions, d'un clam que vol ser compartit i que té la paciència activa de no esperar-te ni necessitar-te: ja bressola esperits molt antics. . .
. josep pedrals
No hay comentarios:
Publicar un comentario