Estimat amic, soc el germà Francesc del Monestir de Montserrat. Com a tots els monestirs benedictins, a Montserrat, tots els germans dediquem la nostra vida a la pregària, l’acolliment i el treball. El dia aquí té un ritme molt pautat, compaginant la pregària i el treball seguint el lema benedictí: Ora et labora (resa i treballa). El rellotge és una eina molt útil pel monjo, perquè a Montserrat l’aprofitament del temps és vital.
La pregària marca el ritme de la jornada monàstica. Amb ella comença el dia i amb ella s’acaba. Diàriament, a més de la celebració de l’Eucaristia, els monjos ens apleguem cinc vegades per pregar (litúrgia de les hores).També disposem de temps per a la pregària individual i la lectura de la Paraula de Déu o d’altres obres espirituals. D’aquesta manera es busca crear un ambient d’oració durant tot el dia.
Un dels deures dels monjos benedictins que prescriu la regla de sant Benet és acollir els pelegrins que arriben al monestir. Un pelegrí és aquella persona que truca a la porta amb un esperit de recerca interior. Al monestir, els hostes reben un tracte especial i poden compartir la pregària i la taula amb els monjos.
Hi ha moltes tasques que cal fer perque el Monestir i el santuari funcionin correctament. Junt amb altres germans jo em dedico a cuidar i mantenir el jardí. Hi ha molta feina que varia segons l’estació de l’any.
Els altres germans fan tasques molt diverses: N’hi ha que estudien teologia, història, filosofia; d’altres que col·laboren en diverses publicacions, fan classes a la universitat, es dediquen a la recerca o s’encarreguen de l’Escolania, la biblioteca, l’arxiu, la gestió de la sagristia, la infermeria, l’hostatgeria, etcètera.
Com marca la regla de Sant Benet, la vida del religiós es divideix en períodes regulars de son, de pregària, de lectura de la Santa Escriptura, de descans i de treball físic. Actualment el treball intel·lectual i l'ensenyament han reemplaçat els treballs agrícoles, els artesanals, i les altres formes de treball manual com la majoria del poble cristià.
El dia comença a mitjanit, amb el servei de les matines, seguit de l'ofici de prima, seguit a l'aurora pel cant de les laudes. Abans de l'arribada de les espelmes de cera al segle xiv, era fet en la foscor o amb un mínim d'enllumenat. Aquests oficis podien ser molt llargs, de vegades fins a trenc d'alba però consistien generalment a cantar tres salms, tres respons, una lliçó (lectura de la Bíblia), i un himne, afegint cada dia la celebració d'un sant local.
Els monjos es retiren llavors per a dormir i es desperten a les 6 hores, es renten i escolten missa. Llavors es reuneixen per tal de rebre les consignes i ordres per a la jornada i discutir els assumptes propis. També hi ha temps per les activitats personals com la lectura o el treball fins a les 9 del matí. Es fa «l'ofici de tercera» per continuar després amb altres treballs. Al migdia es diu l'ofici de sexta i després mengem. Després d'un breu període per a la migdiada, ens podem retirar fins a l'ofici de nona, cap a les 3 de la tarda. Després venen els treballs al jardí i d'altres serveis fins a dues hores abans del crepuscle. Cap a les 6, les vespres, després les completes cap a les 7 i en acabar-se anem a dormir per aixecar-nos aviat per a les matines.
Ja veus amic que tenim les hores molt plenes de pregària i d’apropar-nos a Déu
No hay comentarios:
Publicar un comentario